Violència de gènere i domèstica

Les dades de la Fiscalia sobre violència de gènere i violència domèstica a Andorra evidencien que, malgrat els avenços normatius, el problema continua sent una realitat alarmant, amb 11 causes per violència de gènere i 165 per violència domèstica registrades l’any passat. La incorporació de l’article 114 bis al Codi Penal ha permès diferenciar aquests delictes per adaptar-se als compromisos internacionals, però l’informe apunta que aquesta distinció ha generat controvèrsia en l’aplicació judicial, ja que en alguns casos els tribunals han tingut dificultats per delimitar clarament un tipus de violència de l’altre, fet que posa en relleu la necessitat de millorar la formació dels professionals de l’àmbit judicial i policial. A més, moltes víctimes encara troben obstacles per denunciar els fets, sovint per factors emocionals, econòmics o socials que les mantenen atrapades en el cercle de la violència, per la por a represàlies, la manca de suport familiar o institucional i la dependència econòmica amb l’agressor. La Fiscalia insisteix en la necessitat d’un abordatge integral que inclogui suport psicològic i jurídic des del primer moment, així com una millor coordinació entre les autoritats judicials, sanitàries i assistencials per garantir una protecció efectiva, i en la importància de la prevenció i la sensibilització per erradicar estereotips que encara minimitzen la gravetat d’aquests delictes i dificulten la seva detecció. El Conveni d’Istanbul estableix obligacions clares en matèria de prevenció, protecció i sanció, però l’informe remarca que Andorra ha de continuar adaptant la seva legislació i reforçant els mecanismes de seguiment per complir plenament aquests compromisos, perquè la lluita contra la violència de gènere i domèstica no es combat només amb lleis, sinó també amb recursos adequats i una societat conscient de la seva responsabilitat col·lectiva. L’erradicació d’aquesta xacra requereix un compromís ferm i sostingut per part de les institucions i de tots els actors socials, perquè cap avanç normatiu serà suficient si les víctimes continuen trobant obstacles per sortir de la violència i si no es treballa per eliminar les barreres estructurals que perpetuen aquesta realitat.