Els rànquings
Els rànquings, sobretot els basats en criteris qualitatius, són relatius. Cal tenir presents les avaluacions d’entitats internacionals encara que, de vegades, com en el cas de Reporters Sense Fronteres, siguin incomprensiblement volàtils
L’informe anual de Reporters Sense Fronteres analitza la llibertat de premsa al món i elabora una classificació de la situació del periodisme a 180 països. Tres estats escandinaus –Noruega, Dinamarca i Suècia– enpaçalen el rànquing, que tanquen territoris colpejats en els darrers anys per la guerra: l’Afganistan, Síria i Eritrea. L’informe s’elabora amb indicadors polítics, econòmics, legislatius, socials i de seguretat. Andorra ocupa aquest 2024 la posició 72, un lloc que l’associació justifica per alguns dels obstacles al lliure exercici del periodisme en enclavaments petits, com ara la falta de pluralitat i ingerències constants en uns mitjans majoritàriament en mans d’empresaris amb interessos. L’anàlisi, fruit d’entrevistes qualitatives, ha provocat una sobtada i incomprensible caiguda. Quins fets justificarien el desplomament de 35 posicions si no hi ha hagut moviments empresarials en el panorama mediàtic, ni modificacions legislatives, ni canvis en la comunicació institucional? L’única explicació plausible és que les fonts d’RSF han estat diferents i han dibuixat un escenari molt pitjor. Només així s’explica el ball en el rànquing els darrers quatre anys: lloc 39 (2021), 53 (2022), 37 (2023) i 72 (2024). Per exemple, un dels escassos fets objectivables –el nul accés dels periodistes a jutges i magistrats per a entrevistes o fonts d’informació i l’opacitat del sistema judicial– es manté igual des de fa anys. La relativització de les conclusions de l’informe no ens ha de servir per caure en l’autocomplaença. El periodisme andorrà té encara molts reptes al davant per millorar la fiscalització dels poders polítics i econòmics. Els mitjans tenen poc múscul per poder dedicar temps i recursos a la investigació, les institucions els descapitalitzen reclutant professionals rodats per dur a terme comunicació corporativa, el finançament de les empreses està poc diversificat, els grups d’interès tenen una llarga tradició d’opacitat, l’autocensura continua pesant... Hi ha molts obstacles, però ni més ni menys grans que fa un any.