Sense alarmar amb el radó
Caldria que les autoritats sanitàries introduïssin mesures de control per tenir tranquil·la la població
La protecció davant l’exposició al gas radó necessita no sols tècniques de mesurament i remeis que permetin fer front al problema. De la mateixa manera, és essencial disposar d’eines legislatives clares que justifiquin la necessitat de dur a terme mesures i accions de millora quan calgui. La Comunitat Europea recomana que els habitatges nous tinguin nivells de radó inferiors a 200 becquerels per metre cúbic (Bq/m3), mentre que el nivell recomanat per a habitatges ja existents és de 400 Bq/m. No es tracta de generar alarmisme davant un fenomen natural que és provocat pel terreny, i s’ha de deixar clar que en aquest cas –curiosament– no hi intervé la mà de l’home, si bé és cert que alguns materials de construcció no hi ajuden. Es tracta simplement de posar sobre la taula aquest fenomen, que és molt desconegut entre la població, malgrat que no és excepcional. Tant, que la Unió Europea hi està molt a sobre. Ignorat fins fa poc temps, aquest gas s’origina al subsol de moltíssims habitatges i és gairebé indetectable, ja que no es pot olorar ni veure. Tot i això, és el segon màxim responsable dels càncers de pulmó, segons l’Organització Mundial de la Salut. Per combatre’l i exposar-ne la gravetat, des de la Unió Europea hi ha una normativa del gas radó que a Andorra no s’aplica. La normativa europea obliga que els estats membres prenguin mesures d’anàlisi i accions per reduir les concentracions de més de 300 Bq/m³. Pneumòlegs i geòlegs expliquen que aquest fenomen és molt present a Andorra, però se’n desconeixen dades, com per exemple les zones amb una radiació més elevada o les possibles malalties causades directament. Pe això cal instar al Govern de fer un mapa del radó, com tenen la majoria dels països, i informar a la població de les accions de prevenció que es poden dur a terme, especialment pel que fa a la construcció i el mesurament. Si bé amb l’alarmisme no se soluciona res, és bo disposar d’informació i prendre les accions de protecció que en aquests moments són possibles contra aquest gas.