Un mínim de català
El projecte de llei que surt de la comissió és molt garantista i no hauria de molestar ningú que les persones que viuen a Andorra tingui un vocabulari bàsic. Per expressar-se mínimament i perquè el català tingui més presència.
El darrer trimestre de l’any es va doblar el nombre d’estudiants que acudeixen als centres de català. Només de setembre a desembre s’hi van atendre 3.805 persones, que es van elevar fins a les 6.021 persones al llarg de l’any. A aquests, que han optat per l’autoaprenentatge, se n’hi sumen un miler més que ho han fet en programes virtuals, i un altre miler a través de cursos presencials. És evident que hi ha un interès creixent pel català per part dels nouvinguts, conscients que es tracta d’una eina d’integració i perquè és un trampolí quant a progrés professional. El projecte de llei que ha tancat la comissió difereix en aspectes importants de l’original que va presentar el ministeri de Cultura. Són distincions molt cridaneres, però en realitat anecdòtiques, per molt que capti l’atenció també dels mitjans de fora. La necessitat d’acreditar un nivell A1 i A2 després afectarà tota mena de categories de permisos de treball, assalariats, autònoms i passius. Per tant, els youtubers hauran de saber dir “bon dia” i els esportistes d’elit també saber expressar-se amb paraules bàsiques. L’exigència es limita a un nivell molt elemental, ningú pot posar-hi el crit al cel, perquè simplement amb les activitats socials quotidianes és possible arribar a aquest nivell que s’exigirà. No afecta els residents actuals i la llei s’aplicarà inicialment als assalariats, que són els que desenvolupen feines de cara al públic. No tots els països tenen una normativa igual, és cert. Tampoc tots els països tenen una estructura poblacional com l’andorrana, tan fragmentada en diverses nacionalitats, ni una rotació que fa que les persones que arriben, amb bona lògica, no s’interessin pel català i s’inclinin per un espanyol que els permet la comunicació sense problemes. La ministra ha cedit davant els grups de l’oposició per incloure persones que treballen per compte propi i esportistes. No és bo que una llei com aquesta neixi amb discrepàncies. No es demana cap esforç inassumible i Andorra necessita una mínima protecció de la que hauria de ser la llengua de tots.