Malbaratament continuat
La Fiscalia haurà de decidir si l’escàndol de la CASS ha de ser objecte d’una causa penal, però més enllà de si hi ha indicis de delicte la cadena de negligències internes i la pèrdua de diners dels afiliats no pot deixar-se passar
El president i el director general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social van comparèixer ahir davant la comissió d’investigació del Consell General sobre l’escàndol del sobrepagament de les pensions d’invalidesa per parlar de l’informe forensic encomanat a l’empresa Deloitte. Marc Galabert i Josep Escoriza, que només aterrar a la parapública han hagut de trametre el dossier a la Fiscalia, van continuar, ara a instàncies del mateix Consell, amb el necessari exercici de transparència –només llastat per la negativa a lliurar l’estudi en qüestió a la totalitat dels consellers– traslladant als parlamentaris i a l’opinió pública una informació que només pot causar indignació. La institució, sobre la qual se sustenta bona part de l’estat del benestar andorrà, ha malbaratat recursos de tots els afiliats de manera continuada durant anys. Les irregularitats haurien tingut un impacte des del 1968 de sis milions d’euros, que en diners corrents seria molt superior, per a una entitat que anualment presenta un dèficit que s’acaba cobrint del pressupost del Govern, que en els darrers anys ha dut a terme retallades en les prestacions i que encara n’haurà d’afrontar més en els propers si es manté l’espiral de la despesa. En la compareixença es van constatar moltes certeses sobre el nombre dels beneficiats per la falta de control i l’import global dels diners pagats de més, però molts interrogants sobre qui, com i des de quan era conscient de les irregularitats. L’informe no ha trobat evidències que l’anterior direcció o el consell d’administració tingués constància sobre la situació fins a l’agost de l’any passat, però en l’àmbit intern el març del 2021 es disposava ja d’una primera fotografia genèrica però prou nítida per aixecar totes les alarmes. El forensic raona les causes del descontrol intern posant èmfasi en la falta de recursos tecnològics i humans. L’intent de justificació obvia, no obstant això, els motius principals, que no són d’altres que la falta de zel i de rigor de la CASS amb els diners dels assegurats, un menyspreu impropi dels servidors públics.