Editorial
Cultura urbanística
El debat sobre les ‘torres’ torna a escalfar-se. Nous edificis a Escaldes-Engordany i Andorra la Vella en una fase molt avançada de tramitació han posat sobre la taula el model urbanístic i de creixement del país
els projectes de construcció d’edificis de més de deu plantes a Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, el que comunament entre la població es coneix com a torres, ha provocat tot un seguit de reaccions de partits polítics i ciutadans que no s’han sentit mai interpel·lats per un model urbanístic que permet la construcció en altura a canvi del guany de terreny en superfície. Aquests projectes privats, fins ara només aixecats al Clot d’Emprivat d’Escaldes-Engordany, han canviat la fesomia del centre urbà, una transformació que ha provocat, a posteriori, un ampli debat i que els edificis en cartera tornen a suscitar amb vista a les eleccions comunals. Les torres d’Escaldes no van suscitar en cap moment discrepàncies polítiques. Durant tot el procés de tramitació no es van sentir veus crítiques ni de l’àmbit polític ni ciutadà. Les primeres queixes no es van començar a sentir fins que tot va estar dat i beneït. La Llei del sòl i la seva execució a través dels plans d’urbanisme són eines essencials per al desenvolupament harmònic i sostingut de les parròquies. Si hi ha alguna competència comunal transcendent, més enllà de l’autonomia financera, aquesta és la de la planificació urbanística. L’interès que l’elaboració de la normativa en matèria de sòl desperta entre els propietaris de terreny sobta per la indiferència amb què ho viu la resta de la ciutadania, que no és conscient de l’afectació que té o pot tenir en el seu dia a dia. Les administracions, més enllà dels mecanismes de publicitat pública que preveu la llei, tampoc no han fet esforços per fer partícips els administrats dels procediments i els drets que els emparen, ni han sabut conscienciar-los sobre els principis que inspiren la normativa urbanística, entre els quals hi ha la utilització racional del sòl, l’interès públic o la funció social de la propietat. I el debat s’acaba generant quan els projectes són irreversibles, el promotor té el dret consolidat i és impossible tirar-lo enrere. I els equips de govern dels comuns se’n renten les mans traslladant la responsabilitat als seus antecessors.