Editorial
Dosis de solidaritat
Difondre la imatge que molts dels refugiats ucraïnesos són famílies adinerades amb bons cotxes i un alt nivell de vida demostra l’empobriment d’una societat que s’agafa al populisme en comptes de pensar en el drama que estan patint.
El passat 20 de juny es va celebrar el Dia Mundial del Refugiat, que va ser instituït per les Nacions Unides per honrar les persones refugiades i desplaçades de tot el món. És un dia en què es duen a terme actes per fomentar la comprensió i solidaritat amb les persones refugiades, i que han de servir per crear consciència sobre el drama que suposa per a milers de ciutadans haver d’abandonar casa seva, lloc d’origen, i iniciar un camí ple d’obstacles i en què molts perden la vida. És una ocasió també per donar veu als refugiats. Una de les conseqüències de la invasió d’Ucraïna és el desplaçament de prop de set milions de persones, en només tres mesos, fet que suposa l’èxode forçós més gran des de la II Guerra Mundial. No els falta raó a aquelles persones que critiquen la hipocresia d’Europa i que amb el conflicte entre Rússia i Ucraïna s’han vist dues formes molt diferents d’actuar: l’acolliment i ajuda, i el menyspreu i l’abandonament. És la realitat entre ucraïnesos i sirians, per posar un exemple. No s’ha de culpar els ciutadans eslaus, que no tenen cap responsabilitat i en són víctimes, sinó el cinisme d’aquesta Europa que està perdent els seus valors més essencials. Tots són víctimes d’una guerra de la qual no són responsables, i en tots els casos fugen per salvar la vida, quelcom que faria qualsevol de nosaltres. La presidenta de l’Associació Cultural d’Ucraïna a Andorra clama contra aquells que s’entesten a desfigurar la situació d’aquests refugiats –en la gran majoria dones– i els seus fills que han hagut d’abandonar les famílies, llars i feina i arribar a un país que amb total certesa desconeixen la seva existència. A ningú li agrada viure de la caritat, que és sinònim de pobresa. Les que han pogut estan treballant en feines que molts ciutadans d’Andorra no agafarien, altres en supermercats empaquetant productes. No es pot negar l’excepció d’alguna família amb diners que es pot permetre un altre nivell de vida, però no s’ha de caure en la generalització. Sovint sembla que falten dosis de solidaritat.