Editorial
Resultats legítims
La sentència de la Batllia sobre el recurs de l’advocat Emili Campos pel vot per dipòsit judicial, que pretenia invalidar les eleccions, permet, com a mínim, conèixer amb més profunditat un procediment que compta amb totes les garanties
La Batllia s’ha pronunciat sobre el recurs per vulneració de drets fonamentals presentat per l’advocat Emili Campos amb l’objectiu d’impugnar els resultats de les eleccions generals del 2 d’abril. El mateix dia que Xavier Espot jurava el càrrec es notificava al lletrat una resolució que avala el procediment i el respecte del dret de sufragi. El demandant té encara l’oportunitat d’acudir al Tribunal Superior, un pas que ja ha manifestat que està disposat a fer i que allargarà un plet d’escàs recorregut públic i polític, i que ni tan sols ha aconseguit sembrar dubtes sobre el procés de votació al Palau de Justícia i la custòdia fins a la tramesa als comuns. La sentència evidencia la impossibilitat d’anul·lar els comicis perquè encara que s’haguessin detectat irregularitats “en cap cas alterarien els resultats obtinguts”. Tampoc deixa marge de dubte en refutar tots els arguments plantejats en el recurs tan pel que fa al paper en el procediment dels batlles, “que no s’han d’encarregar de forma directa d’acusar recepció dels vots”, les caixes utilitzades, i el protocol de custòdia de vot avalat per l’OSCE. Explicava el lletrat en un article d’opinió publicat en aquest rotatiu que “la demanda no forma part de cap estratègia per sembrar cap dubte sobre les eleccions a fi de deslegitimar els resultats, sinó precisament el contrari”. Seguint la lògica plantejada, aquesta primera sentència ja resol els dubtes que pogués tenir, uns interrogants que en cap cas van estar avalats per cap evidència. Era el demandant qui exigia a la justícia que demostrés que la custòdia s’havia realitzat correctament, oblidant un principi tan bàsic com que a qui li correspon acreditar els fets és a qui recorre, una incoherència que, segons l’opinió del batlle, “ja denota la manca de consistència”. La demanda de Campos, i de quatre ciutadans més que van sumar-se a la crida de l’advocat, quedarà com el que és, una simple anècdota, tot i que en el moment de formular-se se sumava a diferents veus que pretenien restar legitimitat als resultats.