Quan el silenci no és suficient

Les eleccions han quedat vistes per a sentència. Ahir es va tancar una de les campanyes electorals aparentment més plàcides dels darrers anys, amb bones formes i cortesia entre els candidats, amb debat d’idees i propostes centrades en l’habitatge, la inversió estrangera, la Unió Europea o el poder adquisitiu. No hi ha hagut grans cops d’efecte, ni discussions acarnissades, ni propostes de darrera hora destinades a descol·locar els rivals. Tot ha estat molt previsible, incloses les dificultats d’alguns candidats no tan sols per defensar l’ideari amb què concorren als comicis, sinó per expressar-se amb coherència. Aparentment. El procés electoral, però, serà recordat per l’operació gens dissimulada contra el cap de Govern en funcions i cap de llista per Demòcrates, un intent matusser d’influir en els resultats amb difamacions i mitges veritats. La conspiració –no tindria sentit utilitzar eufemismes– s’ha teixit a través d’un ampli entramat mediàtic, amb els sospitosos habituals i alguns de nous, i ha tingut l’esperpèntica cadena catalana 8TV com a punta de llança que, si la intenció era autodesprestigiar-se, no podia haver triat millor repertori de personatges. Els darrers episodis, ja a la desesperada, poques hores abans del tancament del vot judicial, han estat a través de la tècnica de l’anònim, recurs tradicional dels covards, per difondre calúmnies i mentides. Però si un pamflet en una bústia deixa escàs rastre, una publicació amb milers d’exemplars distribuïts pel territori o una miniweb permeten tirar molt més d’un fil que hauria d’acabar als tribunals. Les accions han tingut menys impacte social del que els seus promotors esperaven. Hi ha hagut un silenci generalitzat, fins i tot entre els candidats, però quan l’intent d’ingerència i adulteració és evident, no n’hi ha prou amb el silenci, cal alçar la veu. Avui pot ser Xavier Espot i demà qualsevol altre, fins i tot dels que en petit comitè ho aplaudeixen, perquè el que està en joc no és la reputació d’un o altre o fins i tot el país, sinó l’essència de la mateixa democràcia.