Editorial
Creixement urbanístic
La degana del Col·legi d’Arquitectes, Sònia Palau, assegura que el que s’ha fet fins ara a Andorra és gestió de l’urbanisme i no planificació. Advoca per un canvi que tingui més en compte les zones verdes i l’habitatge de protecció
La degana del Col·legi d’Arquitectes, Sònia Palau, ho té clar. Al Principat, constructivament parlant, no s’ha fet planificació. Ho diu en una entrevista publicada avui pel Diari quan se li pregunta sobre la Llei del sol. “Es fa palès que el que s’ha fet fins ara és una gestió de l’urbanisme i no pas una planificació”, diu Palau, qui mirant en perspectiva la legislació sobre el sòl explica que “el que es va fer és distribuir el territori en urbà, urbanitzable i no urbanitzable. No tenim aquesta figura del creixement diferit, del programat, en el qual tu vas obrint cupos per construir a mesura que el país va creixent i quan tu obres la següent unitat, no només és fer uns vials i entregar-los sinó que has de lliurar també zones verdes, equipaments i l’habitatge de protecció”. Lamenta que a Andorra no s’ha fet una planificació del creixement. “Aquí es fan els vials i es va edificant, després els equipaments no es materialitzen mai i les zones verdes es materialitzen, però has d’agafar el cotxe per arribar-hi, la qual cosa no té sentit quan estem dient que les vies circulatòries del país es col·lapsen”, denuncia la degana del Col·legi d’Arquitectes, que, recordem, va fer un toc d’alerta sobre l’evolució expansiva de la construcció quan el cap de Govern va anunciar una llei per posar-hi fre i fer un replantejament del creixement del país. Les reflexions del Col·legi d’Arquitectes arriben quan el país està immers en un veritable problema constructiu. No perquè no se n'estigui fent, sinó perquè els habitatges que actualment s’estan edificant no van dirigits a la majoria de la població sinó només a una elit que es pot permetre pagar uns preus que clarament estan per sobre del que es podria anomenar assequibles perquè són habitatges per a compradors amb alt poder adquisitiu. Això s’ajunta al fet que el poc habitatge construït que està a la venda ho està a uns preus també molt elevats molt lluny de les butxaques de la majoria de la població. I als preus elevats de la vivenda de compra s’afegeixen als dels lloguers que també han crescut i molt en els darrers anys.