Abusos als temporers

La problemàtica dels temporers no és nova, es repeteix cada inici de temporada d’hivern. Treballadors indispensables per a les necessitats de les estacions d’esquí són vistos com a competència deslleial i gent que fomenta la precarietat perquè la seva forma de vida i la seva estada a Andorra té una concepció molt diferent del professional del país, establert i amb unes urgències econòmiques que no hi tenen res a veure. D’aquí les queixes, en part fonamentades, que l’arribada massiva de mà d’obra estrangera -bàsicament de Sud-amèrica- fomenta la precarietat i ha deixat com un rara avis aquells andorrans o residents que encara participen en la temporada d’esquí. Deixant de banda aquests recels, s’ha de valorar que són joves amb experiència en el sector i que, només amb una motxilla a l’esquena, travessen mig món empesos per la mala situació econòmica dels seus països, però amb moltes ganes de treballar i fer guardiola per a quan tornin als seus llocs d’origen, si no és que l’estiu l’aprofitin en destins de platja o també a Andorra, amb la nova reglamentació que els permet reforçar les plantilles durant els mesos de calor. I, com cada any, malauradament, es repeteixen les males experiències. Molts venen a dar-rera hora, amb massa improvisació i sense tenir res lligat. És fàcil que piquin a l’ham de persones sense escrúpols que demanen un dipòsit per avançat a canvi de reservar un apartament inexistent, i d’altres, com es denuncia des del mateix sector immobiliari, que s’aprofiten de la falta d’oferta per fer un negoci il·legal llogant un pis per després trossejar-lo i rellogar-ne les habitacions i fins i tot el sofà del saló, de manera que acaben obtenint més diners del que abonen per aquest arrendament, amb una fórmula que desconeixen els mateixos propietaris perquè és vetada en els contractes d’arrendament. És llàstima que cada any es detectin aquests abusos de persones que inverteixen una part dels seus estalvis per venir a treballar a Andorra i que una part acabi en mans d’estafadors.