Editorial
La desaparició dels triennis
Un dels grans canvis que introduïa la Llei de la funció pública aprovada a les acaballes de la darrera legislatura demòcrata era la supressió dels triennis per reconvertir-los en quinquennis. Un canvi pendent més de tres anys després.
La reconversió de la política retributiva feia part del nou esperit de la legislació que empara les condicions laborals del funcionariat. Després de xocar amb els sindicats de l’administració per la reforma de la jubilació, el govern encapçalat per Toni Martí endegava la modificació de la Llei de la funció pública, i una de les qüestions que va generar controvèrsia va ser el canvi introduït als complements salarials. La nova llei establia que les primes per antiguitat ja no es cobrarien cada tres anys, sinó cada cinc. A canvi, el text fixava les bases d’un nou model amb complements definits per la productivitat i la carrera professional, és a dir, pels mèrits i l’avaluació de la tasca professional dels treballadors públics. La Llei es va aprovar a principi de l’any 2019 i establia que els triennis es mantindrien fins que no s’aprovessin els reglaments que havien de regular els nous complements. Més de tres anys després, la situació és la mateixa. Entretant, una sentència del Tribunal Constitucional que tombava dos articles de la citada Llei obligava a una modificació que ha estat molt més profunda amb el canvi del Govern i l’entrada a l’executiu de Liberals, que amb el PS, havien portat el text al TC. Una legislació renovada i aprovada el juliol passat que manté l’estructura de política retributiva, però modificant el criteri que inicialment havia adoptat Funció Pública per als treballadors fixos que havien obtingut la plaça després de l’entrada en vigor del text del 2019, als quals es va denegar el trienni i que ara el cobraran. Tot el funcionariat, per tant, seguirà percebent triennis fins que no s’aprovin els reglaments pendents. Que la progressió salarial estigui associada als mèrits, les capacitats i el rendiment del treballador és, sobre el paper, el model més just, però cal apuntalar-ne la correcta aplicació. Després de les disfuncions del GAdA, són en certa manera comprensibles les reticències per part del funcionariat, i la feina del Govern passa ara per construir un sistema que garanteixi que la teoria no es perverteix a la pràctica.