Editorial
Crèdits tous encarits
Quasi cent milions en crèdits tous concedits durant la pandèmia s’han convertit en préstecs a un màxim de set anys. El Govern no tan sols haurà avalat, sinó que pagarà uns interessos que s’han encarit i continuaran creixent els pròxims mesos
L’administració va realitzar un esforç econòmic colossal durant la pandèmia per protegir famílies i empreses. El suport al teixit productiu es va materialitzar amb ajuts directes, majoritàriament exempcions en serveis o del lloguer i els ERTO, i els crèdits tous per garantir la liquiditat i l’activitat. Fruit d’aquest programa, pactat amb els bancs, l’Estat va avalar 154 milions d’euros, una xifra que representa quasi 2,5 vegades el que l’administració, per exemple, va recaptar en impostos directes el 2020. El Govern tenia una experiència prèvia amb el pla de crèdits a les empreses amb fons bloquejats amb la intervenció de BPA, però la irrupció de la covid va situar l’administració, que va sumar a l’acció sanitària l’articulació de mesures legals i econòmiques, en una situació d’estrès. De ben segur que, sense urgència, algunes de les mesures haurien estat més matisades i els controls més estrictes, però a grans trets el funcionament ha estat satisfactori. La mateixa morositat –23 empreses no han retornat crèdits per valor d’1,2 milions d’euros– és inferior a l’esperada, però, en canvi, sí que és molt elevat el percentatge de les que, transcorregut el termini legal, han decidit optar per convertir els crèdits en préstecs a un màxim de set anys. Això afecta 96,2 milions que el Govern no tan sols haurà de continuar avalant, sinó que n’assumirà els interessos durant dos anys. Quan es va dissenyar la solució el preu del diner estava en negatiu mentre que ara la perspectiva és que es produiran augments dels tipus de manera continuada per combatre la inflació, imports que el Govern haurà de pagar religiosament. El ministeri de Finances ha d’assegurar-se que en cap dels casos està finançant empreses que disposen de recursos més que suficients però que han optat per allargar el retorn dels diners per assegurar-se a cost zero la liquiditat. Potser la demanda de publicació al BOPA de tots els beneficiaris, que ara queda clar que tenen una ajuda directa del Govern, hauria actuat com a element incentivador del retorn.