Editorial
Control de legalitat
El Tribunal Constitucional, a instàncies de la Fiscalia i del Tribunal de Corts, ha donat un toc d’atenció al Consell General i els seus serveis jurídics en anul·lar un article del Codi Penal aprovat per la cambra parlamentària a final del 2020
Els codis penals més moderns han introduït progressivament les penes substitutòries de la presó o l’arrest. Els treballs en benefici de la comunitat prioritzen la funció resocialitzadora per sobre de la punitiva. No obstant això, mai es poden imposar sense l’autorització del reu, ja que, segons la legislació internacional, s’interpretaria com a treball forçat. Aquest matís no menor ha estat el que ha comportat l’anul·lació de l’article 484 del Codi Penal, modificat a final de l’any 2020 pel Consell General com una disposició final de la Llei de seguretat pública. El Tribunal Constitucional considera que vulnera la Carta Magna, ja que obliga els condemnats per contravenció penal dolosa a pagar multa i realitzar treballs en benefici de la comunitat, en lloc de poder triar entre les dues sancions. Els magistrats van més enllà i estableixen que aquest precepte fins i tot es contradiu amb un article i l’exposició de motius del mateix Codi que exigeixen el consentiment per aplicar una pena alternativa. Ho té clar el Tribunal Constitucional, ho té clar el Tribunal de Corts, que va presentar una acció incidental d’inconstitucionalitat, i ho té clar la Fiscalia, que va ser qui va posar en dubte l’article en primer terme. No van saber-ho detectar els serveis jurídics del Consell General, que van donar el vistiplau a la promulgació de la llei. L’error afecta tan sols un paràgraf d’una disposició final que modifica múltiples preceptes del Codi Penal, però atès el consens jurídic que ha suscitat entre diversos òrgans del poder judicial, sembla que el control de legalitat dels juristes de la cambra no va estar a l’altura. La tramitació de proposicions o projectes de llei que modifiquen parcialment lleis anteriors és complexa. El rigor exigible en tota l’activitat legislativa s’ha d’extremar quan es tracta de qüestions penals on estan en joc qüestions tan sensibles com la privació de llibertat o la restitució de les víctimes. L’error no evita l’aplicació del Codi Penal, que torna al seu redactat primigeni, però resta credibilitat a la tasca del poder legislatiu.