Editorial
Glovo sense feina precària
Glovo és la primera gran plataforma col·laborativa multinacional que aterra a Andorra. La venda de serveis i béns a domicili ha experimentat un ‘boom’ els darrers mesos, fins al punt que l’empresa projecta donar feina a 100 persones
La pandèmia ha estat fonamental per a la potenciació de l’anomenada nova economia. Els ciutadans confinats van descobrir que des de casa seva podien realitzar la compra setmanal o encarregar dinar o sopar sense risc de contagi, una possibilitat ja desenvolupada a les ciutats properes. Plataformes com CityXerpa o els serveis de repartiment a domicili dels supermercats van experimentar un creixement exponencial, sumat al fet que molts establiments comercials o de restauració van improvisar amb senzilles plataformes d’e-commerce o fins i tot usant el WhatsApp per les comarques. El canvi d’hàbits per la pandèmia ha arribat per quedar-se i aquesta oportunitat de mercat ha suscitat l’interès d’una gran plataforma com Glovo per instal·lar-se a Andorra, una plataforma nascuda a Barcelona que ha crescut de manera exponencial fins assolir presència en 23 països i 3,7 milions de clients actius. L’empresa, que no es limita a servir productes de tercers sinó que també aposta per l’obertura de supermercats propis, ha estat protagonista de titulars als principals mitjans espanyols per la situació contractual dels seus repartidors, els anomenats riders, fins ara declarats com a autònoms cobrant per comanda servida. A Espanya els tribunals i el mateix govern, que ha impulsat una llei específica, han acabat donant la raó als treballadors que hauran de ser integrats en plantilla. Les empreses d’aquest nou model, basat en el que es coneix com a uberització, on plataformes col·laboratives com Uber, Deliveroo i Cabify permeten contactar venedors i compradors de béns i serveis, porten aparellats llocs de treball precaris i la pèrdua de drets laborals dels treballadors. Tot i que les lleis laborals andorranes no permeten determinades pràctiques i que l’empresa es compromet a tenir en plantilla els treballadors, cal que el Govern, que té marge per denegar una inversió estrangera, s’asseguri que no hi ha cap escletxa que obri la porta a una precarització de la situació laboral en aquest o en qualsevol altre sector.