Editorial
Cafè carregat per a tots
L’esport andorrà té una alta dependència de les subvencions de les administracions. El departament, no obstant, no només no retallarà o congelarà els ajuts a clubs i federacions sinó que, incomprensiblement, els augmentarà un 8,2%
Que en plena pandèmia el ministeri d’Esports hagi decidit destinar més diners que mai a les subvencions esportives sembla inversemblant. El Govern ha incrementat un 8,2 per cent la transferència a clubs i federacions en un moment que la situació de l’administració és complicadíssima. Els ingressos han experimentat una caiguda superior a la prevista, es multipliquen les necessitats socials i l’endeutament s’enfila per sobre els 1.200 milions d’euros. Els esports conformen un sector econòmic específic. L’activitat derivada de la formació i de la competició dona feina a un volum significatiu de persones, el gruix del salari de les quals es finança a través de l’aportació pública. Reduir dràsticament el suport del Govern i els comuns no només seria un cop molt dur per a les entitats sinó que posaria en perill nombrosos llocs de treball en un moment en què els esforços de l’administració s’han de centrar en les persones. Ara bé, entre reduir poc o no reduir gens els ajuts i ampliar-los en pràcticament 300.000 euros hi ha molta distància. La diferència s’incrementa encara més –fins als 750.000 euros– si es parteix del que realment es van gastar l’any passat els clubs i federacions, després de lliurar 450.000 euros al fons de solidaritat per la Covid-19 del Govern. La política pressupostària és l’art de definir les despeses prioritàries en funció dels recursos limitats. Aquest 2021, després de la sacsejada que ha significat la caiguda del 12% del PIB el 2020, el departament d’esports va sobrat de recursos. No es tracta de qüestionar que un determinat esportista, club o federació vegi incrementat el seu suport en funció dels resultats esportius, un esdeveniment especial o un increment de llicències o que s’aposti per un o altre esport tradicional. El que genera més dubtes és que l’executiu globalment prioritzi augmentar aquest capítol sobre els altres o que la política esportiva de l’executiu es basi en el cafè per a tothom com si els fons fossin il·limitats i sense establir cap tipus de prioritat.