Editorial
Aigües netes
Andorra pot celebrar el Dia mundial de l’aigua traient pit. El ministeri de Medi Ambient va presentar els millors resultats obtinguts en la qualitat de l’aigua superficial dels rius, indicadors que posen en valor l’esforç fet en els darrers anys
El Govern va aprovar l’any 1996 el pla de sanejament, un ambiciós projecte que dividia el territori en quatre sistemes principals i preveia la construcció de col·lectors generals d’aigües residuals, d’estacions depuradores, de sanejaments autònoms i d’una planta de tractament dels fangs. En aquell moment la qualitat de l’aigua dels nostres rius era qüestionable, especialment la que anava a parar als riu Arieja i Segre, en territori francès i espanyol; en grans punt d’abocament; en capçaleres amb poc cabal i en tots els fons de vall. Un quart de segle després la situació és ben diferent. L’esforç realitzat per l’Estat, que només en els primers quinze anys de vigència del pla va destinar un total de cent milions d’euros a inversió, ha permès gaudir de rius nets. Així, segons els resultats presentats ahir pel ministeri de Medi Ambient i Sostenibilitat coincidint amb el Dia mundial de l’aigua, el 95% de les aigües superficials presenta una qualitat excel·lent o bona. Les dades, les millors obtingudes des que es realitzen mesuraments, evidencien els avenços realitzats. Només cal recordar que el 2005 l’aigua amb una qualitat bona o excel·lent no arribava al 40%. No tan sols l’Estat va haver d’invertir recursos i esforços en aquest àmbit, també els comuns van comprometre importants partides dels pressupostos a la separativa d’aigües. Les institucions corregien amb aquestes actuacions els desequilibris derivats d’un creixement urbanístic i poblacional durant dècades sense una normativa clara en matèria d’aigües residuals ni equipaments de sanejament. Els excel·lents resultats, que també repercuteixen en la salut de la fauna i la flora al voltant dels rius, també es poden explicar per l’eliminació aquest any dels vessaments d’hidrocarburs i la retirada de 12,2 tones de residus dels rius. Però tant o més important que la millora dels indicadors és el canvi de concepte que s’ha experimentat. Els recursos destinats al medi ambient ja no es perceben entre la ciutadania o les administracions com una despesa, sinó com una inversió.