Editorial
Mirada fixa sobre Catalunya
L’evolució de la pandèmia els últims dies i el temor a un rebrot fruit de les reunions familiars per Nadal han provocat una frenada en les expectatives de desescalada a França i Catalunya que té un impacte sobre la lliure circulació amb Andorra
Resulta molt complicat fer qualsevol tipus de previsió en plena pandèmia del coronavirus. La tendència de la taxa de contagi pot canviar en qüestió de dies i obligar a replantejar tot el calendari planificat. La virulència de la segona onada i la coincidència amb les festes de Nadal és segurament un dels pitjors escenaris que es podien preveure. El seguiment per part de la població de les restriccions dictades pel Govern les darreres setmanes ha permès no tan sols el control de l’expansió del virus, sinó reduir progressivament la taxa de reproducció, el nombre de casos i la quantitat de pacients ingressats en planta i, sobretot, a l’UCI de l’hospital de Meritxell. Però com en tota crisis global no n’hi ha prou amb les xifres internes, sinó que cal tenir present el que passa als territoris veïns i més quan, com en el cas d’Andorra, l’economia depèn de la presència de visitants. Si a França ja hi ha dubtes sobre el pas a la segona fase el 15 de desembre, que permetria l’arribada de turistes des de qualsevol punt del territori gal, la situació a Catalunya és encara més complicada. Les imatges del centre de diverses poblacions ple de gom a gom dilluns i dimarts són un mal auguri amb vista a les festes i, sobretot, a l’aixecament de les restriccions. L’eventual manteniment del confinament territorial català tindria unes conseqüències dramàtiques per als negocis del país, però alhora comportaria prorrogar la separació de famílies en un període tan simbòlic com el Nadal. El Govern està fent esforços per reivindicar la incorporació andorrana a la regió sanitària de l’Alt Urgell, un avenç que permetria el flux entre dos territoris amb molts lligams. A la complicada papereta interna de la Generalitat s’hi suma un element extra com és la situació d’ofec d’Andorra si no hi ha un restabliment de la comunicació entre els dos costats de la frontera, encara que sigui parcial. El suport de les institucions de l’Alt Urgell és un ajut valuós per aconseguir, tal com ha passat en el cas francès, que es prevegi l’excepció andorrana.