El col·lapse lauredià

Seria difícil creure que l’atac de Pere López a Josep Pintat estigui totalment deslligat de la nova situació política en la qual es troba el Partit Socialdemòcrata. Amb el nou pacte amb Jordi Gallardo i els liberals el PS es reposiciona. Uns dies després de formalitzar la coalició critica directament el principal enemic dels seus nous socis. L’intercanvi de retrets polítics no va més enllà de l’habitual, però en aquest cas posa damunt la taula la complicada relació dels socialdemòcrates amb Sant Julià. El partit sempre ha tingut gravíssims problemes d’implantació a les parròquies altes, les menys poblades i conservadores. A Canillo és inexistent i a la Massana, gairebé. Menció a banda mereix Ordino, on Esteve López va aconseguir el triomf el 2009, però on la formació ha deixat perdre tot el que s’havia anat llaurant i actualment la seva implantació és escassa. La prova evident de la complicada relació del PS amb les parròquies altes la va oficialitzar Pere López en canviar la Massana per Andorra la Vella com a adscripció electoral després d’un seguit de mals resultats electorals a la seva parròquia d’origen. Sant Julià de Lòria estaria en dura pugna amb Canillo com les parròquies on més complicat ho tindria el PS per guanyar una territorial. I per nombre de població, fins i tot per composició social, no hauria de ser així. La tradició dels dos partits de Pintat i Reig s’ha mantingut de forma derivada en successives formacions polítiques sense que el PS mai hagi trobat espai per entrar-hi. Al mateix temps, a la parròquia està instal·lada la teoria, i Pintat li ho va etzibar a López, que el PS no ha demostrat mai gaire preocupació per la parròquia i aquest retret s’hauria visualitzat durant el mandat de Bartumeu entre el 2009 i el 2011. Els socialdemòcrates, si volen ser alternativa real de Govern, haurien de ser capaços de reconstruir un comitè local lauredià amb pes dins de Sant Julià. Segurament caldrà picar pedra i hi cal dedicar molt d’esforç, però és necessària una visió a llarg termini. Normalment les urgències electorals acaben impedint que hi hagi projectes de foc lent, però precisament aquestes urgències han impedit que el PS hagi destinat el temps necessari per conrear dins de les parròquies on li ha estat difícil implantar-se.