Millores a la presó

Les recluses del centre penitenciari han passat a disposar d’un gimnàs propi, una aula que pot assimilar-se a una biblioteca i tres locutoris. Es tracta de la necessària culminació de la separació total de presos per sexes i evitar els problemes que poden derivar-se de la convivència en reclusió. És una condició necessària fins i tot quan la realitat numèrica podria convidar a pensar que no és imprescindible. Actualment hi ha només quatre recluses en règim intern i una que tan sols dorm al centre. Encara que sigui només per a cinc és imperatiu que les dones que es troben empresonades gaudeixin d’unes condicions que ajudin en la seva reinserció i permetin una vida amb certs elements de distracció, salut i/o formació. Govern també ha habilitat un gimnàs per als agents penitenciaris, amb l’objectiu de posar més comoditat en la seva feina, encara que caldria explicar ben bé com funciona aquest sistema. El cos d’agents penitenciaris es troba en fase expansiva i dels 55 funcionaris actuals s’arribarà en breu als 65. De les deu incorporacions previstes n’hi ha set que ja es troben en fase de formació. Un col·lectiu de 65 guàrdies de presó hauria que ser més que suficient per fer-se càrrec d’una població reclusa molt limitada. Actualment hi ha 43 interns (38 homes i cinc dones) amb una proporció que arribarà a un carceller i mig per pres. Són condicions i percentatges comparatius difícilment trobables en qualsevol altre centre penitenciari ordinari. És de preveure que amb la creació de noves infraestructures i l’increment de pràcticament un vint per cent de la plantilla (encara que hagin d’assumir alguna nova tasca) es doni per completat el procés de millora que va plantejar Interior. Només hi ha un únic punt i, segurament el més important, per a la qualitat de vida dels presoners que cal solucionar. Es tracta del vis-a-vis. Els interns en podran fer ús cap a l’abril, sembla ser, i aquesta sí que és una mancança important que ha estat un greuge comparatiu per a les persones que han complert pena a Andorra. Es tracta d’un dret internacionalment estandarditzat i que és simplement inexplicable que a dia d’avui encara no estigui en vigor. Cal confiar que els terminis s’acceleraran i que aquest error històric sigui aviat només un mal record.