Editorial
L'enuig de França
La decisió de l’executiu de triar de manera sistemàtica ciutadans espanyols per ocupar alts càrrecs a l’administració ha encès els llums d’alarma a França, que veu com cada dia cau la seva influència al país sense que el Govern faci res
L'equilibri que Andorra havia mantingut amb els dos països veïns a nivell polític, econòmic, comercial i cultural és inexistent. La influència d’Espanya és molt superior. Aquesta és una realitat acceptada amb més o menys resignació per França. Fins ara. Una cosa és que els vincles amb el veí del sud siguin més intensos per l’origen de la població nouvinguda i la facilitat d’accés a Andorra, i l’altra és quedar relegat a un paper residual. Només en educació la presència francesa no ha baixat, al contrari, ha anat en augment. No per accions promogudes des del país, sinó perquè mentre que França dona ajuts, a Espanya creixen els costos universitaris. En qualsevol cas la situació a la qual s’ha arribat ni és un problema ni l’han provocat els veïns: és exclusivament atribuïble a les polítiques que han seguit els nostres governants. Un problema sempre que se segueixi creient i defensant que el tradicional equilibri és la millor alternativa per al país. Una opció que no ofereix cap dubte però que no es tradueix en fets tangibles per restablir el danyat bon veïnatge. Representants francesos de diferents col·lectius es queixen que es recorre al seu país quan es necessita ajuda i suport, però que no s’ofereix cap contraprestació significativa a canvi. Pels acords d’intercanvi fiscal, les negociacions amb la Unió Europea i la intervenció de BPA i posterior procés de resolució bancària s’ha demanat i obtingut assistència del veí del nord. I no només se sol·licita assessorament en qüestions d’aquesta mena, també per aspectes tècnics com informes sobre la ubicació de l’heliport o per la reforma sanitària. La gota que ha fet vessar el vas no és que les importacions hagin arribat l’any passat a mínims històrics, perquè els aspectes econòmics no són els que més pes tenen per determinar la influència francesa. El que ha encès els llums d’alarma a París és que el Govern està escollint de manera sistemàtica només ciutadans espanyols per ocupar els alts càrrecs de responsabilitat a l’adminis- tració. La realitat és que el pes del veí del sud sempre serà més alt per l’exposat, per tant sense l’actuació del poder públic és impossible compensar el desequilibri. És necessari doncs que l’executiu comenci a corregir d’immediat aquesta deriva, perquè del contrari es corre el perill que França opti per la desconnexió.