Els euros polèmics

Rubén Pulido és el director d’una de les companyies líders en la distribució internacional d’euros de col·leccionisme (Pulifil) i també és el portaveu del grup de numismàtics professionals i col·leccionistes Coin Collectors and Professionals. Aquest numismàtic andalús fa temps que va iniciar una batalla contra l’administració andorrana per presumptes males pràctiques en la comercialització de les monedes. L’executiu també ha actuat legalment contra Pulido per difamació i calúmnies. En tot l’afer de l’emissió d’euros el Govern no ha estat gens encertat. Però no pels motius obscurs que Pulido es pensa o intenta que pensin, sinó perquè no era un afer al qual es donés gaire importància. El retard de més d’un any en l’arribada de les monedes s’explica per la falta de pressa per part de l’executiu. Era previsible que una moneda amb escassa emissió fos molt buscada pels col·leccionistes, però realment era difícil saber quin era el nivell de peticions que hi hauria. L’executiu va tenir un gran encert permetent que cada resident accedís a un paquet d’euros de la primera emissió a un preu facial, segons el valor de cadascuna de les monedes. És cert que el gabinet va actuar en la més evident de les improvisacions a l’hora de posar les monedes al carrer i les imatges de professionals de la numismàtica pagant comissions perquè la gent comprés monedes va ser força lamentable. Ara bé, no és menys cert que si l’executiu va pecar de naïf Rubén Pulido al cap i a la fi l’únic que vol és acabar traient profit d’aquesta situació. Com a empresari privat del sector té importants interessos en un afer en què finalment s’han girat un parell o tres de milions d’euros després que el valor de les monedes es disparés en el mercat d’Ebay. I segurament aquest és un dels problemes pel qual Pulido li declara la guerra al Govern andorrà: finalment tot això ha anat per altres vies que no les dels numismàtics que treuen un benefici important de comprar les monedes i després vendre-les als col·leccionistes. Aquí el negoci el van fer els llestos al mercat negre i no pas el Govern d’Andorra ni els ciutadans, ni els amics dels que manen. Simplement no es va saber gestionar i van arribar els brivalls que venien a fer un agost i en van fer molts.