El vers lliure de Govern

Perquè s’ha de tenir molt mala fortuna que quan acabes de començar al ministeri de Salut, enmig de l’enfadament general per la pujada de les cotitzacions, i comences a ser conscient de la magnitud de la tragèdia arriba un problema de l’alçada d’aigües d’Arinsal. La gestió de la crisi va ser decebedora, i va contribuir decisivament a la mala imatge del país. Rectificacions, errors, marxes enrere... la gestió comunicativa va ser molt dolenta i la imatge donada per Álvarez Marfany i el director de Salut, Josep Casals, va quedar sota mínims. Per acabar-ho d’espatllar el ministre de Salut, al qual se li ha de reconèixer en positiu i negatiu que diu el que pensa sense pensar en les conseqüències, va incidir que potser mai se sabrà quin serà el problema que va causar la contaminació de la font. Una afirmació com aquesta encara deixa Andorra més enfonsada pel que fa a la reputació, com si el país fos tan limitat que no tingués ni capacitat per descobrir perquè es contamina una font. I dóna, a més, una sensació pèssima, d’inseguretat extrema, a la pròpia ciutadania. El titular de sanitat també va insinuar que la destitució de Lluís Burgués al capdavant del SAAS tenia certa relació amb les irregularitats detectades a l’organisme pel Tribunal de Comptes. Afirmació complicada perquè quan es va acomiadar Burgués l’informe encara no estava fet. Jordi Cinca va haver de sortir ahir a rectificar les ficades de pota d’Álvarez Marfany, intentant treure-li ferro. La major part de membres de l’executiu ja s’ha adonat que el ministre de Salut és un vers lliure que ja va advertir de la seva capacitat de riure’s del món amb l’afer de la clínica de fertilitat. El més preocupant, però, és que s’entesta a escudar-se amb un “jo no hi era” cada vegada que es retreu a l’executiu una acció a sanitat anterior a la seva incorporació. És inacceptable que un membre de Govern actuï com si la línia del mandat no tingués una continuïtat. Un ministre que entra a mitja legislatura assumeix (canviant de rumb o no) el que ha fet l’executiu fins al moment de la seva arribada. Perquè la imatge que està oferint és la de desentendre’s de les responsabilitats derivades d’entrar en un gabinet executiu, deixant sense efecte el dret de l’oposició (i la ciutadania) que algú respongui pels actes comesos.