Sacrificar-se per l’esquí

Tenir talent natural és indispensable però no suficient perquè la competència és molt alta. Es requereix que un cop entrin en la fase de tecnificació els aspirants a esquiadors professionals puguin rebre la formació i els entrenaments adients. En molts casos, a més, es requereix una inversió per part de la família perquè es tracta d’un esport molt car i pot arribar a costar uns cinc mil euros anuals. Andorra és un país de neu i l’esport nacional indiscutible és l’esquí. Aquests factors no han estat suficients perquè en els últims anys hagi despuntat algun esquiador. Es tracta d’un esport especialment dur i sacrificat amb un grau de competència altíssim respecte a països que tenen desenes de milers de nois i noies que el practiquen amb aspiracions d’esdevenir algun dia figures d’àmbit internacional. És lògic que l’Estat subvencioni part de la preparació d’aquests joves i que faciliti una adaptació dels estudis als horaris i calendaris. Sense aquests dos elements seria encara molt més difícil trobar nois i noies que estiguessin decidits a fer el sacrifici que cal per intentar destacar. La política federativa ha de ser el potenciament de tots aquells que tenen potencial i apostar perquè alguns arribin a competir al més alt nivell. La responsabilitat de la federació també ha de derivar en el fet que els aspirants a estrelles tinguin un període màxim per demostrar que realment tenen potencial per despuntar. Es tracta d’un plantejament amb un punt de crueltat envers els aspirants que dediquen tants anys i esforços a triomfar, però és l’única fórmula possible. Andorra ha de recercar un esquiador o esquiadora que li doni visibilitat en el panorama internacional perquè pot ser un atractiu per a les pistes nacionals i per a la reputació d’Andorra com a país de neu. Aquest afany de moment no s’ha vist gaire recompensat amb els resultats, però si la feina és positiva i la fase de tecnificació dels joves és la correcta no ha de tardar gaire a arribar una jove promesa amb capacitat d’estar en posicions destacades a la Copa del Món. Els relatius fracassos que s’han viscut fins ara no han de frenar aquest objectiu.