Seguiu anunciant!

El lema engrescador de la 47a Trobada de mossens i responsables dels santuaris de Catalunya, Illes, Ariège i Andorra diu: “El santuari és el missatge pasqual de la Creu del Senyor”. Enfonsats dins de les foscors de tota mena, la Creu del Sant Crist és llum que il·lumina el Via Crucis del pelegrí. La cinquantena de participants –del santuari de Meritxell el Pep, la Margarida i un servidor– som acollits com a casa pel mossèn amfitrió, Joan Pujol, a la casa d’espiritualitat del Sant Crist de Balaguer. Davant la casa contemplo la terra de la meva infància, les comarques de la Noguera, del Pla d’Urgell, del Segrià, besades pel riu Segre. Ho cantà mossèn Cinto Verdaguer contant com el Crist arribà a Balaguer i fou dut al santuari per les germanes monges. I ho hem cantat els participants: Siau la nostra bandera, Sant Cristo de Balaguer. La convivència de la Trobada ha esvaït les boires de la por i ens ha motivat a seguir anunciant l’esperança de la pau i de la germanor. Tots partíem de la convicció que “la religiositat popular mostra que el poble és qui fa el santuari”.

Monsenyor Josep–Lluís Serrano, bisbe d’Urgell i copríncep, obrí la porta de la Trobada deixant ben clar què és un santuari: “El santuari ha de ser una llar. Cada un dels nostres santuaris ha d’oferir aquell caliu de família que els pelegrins pugen a buscar”.

Monsenyor Romà Casanova, bisbe de Vic i president del SIS –Secretariat Interdiocesà de Santuaris–, ens donà la benvinguda en nom de la Conferència Episcopal de Catalunya. En les paraules de salutació emmarcà la feina a fer durant els tres dies de convivència. Digué: “Un santuari ha de tenir aquests quatre centres d’interès: 1) El santuari és la seu de la Paraula. L’Evangeli ha de ser anunciat i comunicat de manera que arribi a tots els cors assedegats de l’aigua de la Vida. 2) El centre del Santuari és la celebració de l’Eucaristia. El santuari és una comunitat familiar. La taula de la missa crea la germanor. 3) El santuari és un espai de silenci per viure l’escolta activa. Gràcies al silenci del santuari sento: “Déu m’estima”, escolto el germà que necessita ser escoltat i reconciliat. No hi ha pitjor tristesa que entrar en un santuari i no trobar una persona amb qui parlar. 4) Un santuari ha de tenir la seva obra social. Cuidar de la casa de la Mare de Déu implica cuidar la casa dels seus fills, prioritzant els infants, les persones grans, els immigrants, les persones que ploren i també donar gràcies amb els qui hi venen a donar gràcies”.

El monjo de Montserrat, Joan Maria Mayol, secretari del SIS, coordinador de tots els actes de la Trobada, ens encoratjà a donar vida a tot el programa de la Trobada amb una de les set paraules de Jesús Ressuscitat: “Seguiu anunciant!”.

Mossèn Joan Pujol, rector del santuari del Sant Crist, ens lliurà la imatge del Sant Crist al cambril, ornat amb la senyera catalana i un jardí de flors. Al peu de la Sagrada Imatge balaguerina, el text que s’havia de fer realitat en les nostres reflexions compartides: “El missatge pasqual de la Creu del Senyor. L’anunci del Kerigma en els Santuaris”.

Un dels moments més vivencials ha estat quan cada responsable ha presentat el seu santuari amb les dificultats i els bons fruits recol·lectats durant l’any. Preocupa l’onada d’indiferentisme que s’escola a la societat com una taca d’oli. Ens corfereix la buidor d’espiritualitat de nombrosos joves que van pel món sense fites ni punts de referència. Ens alegra que la gent solucioni problemes, però cada dia són menys capaços de resoldre “el problema” de la vida. Vivim també de fragmentació. Cadascú viu al seu compartiment. D’aquestes ombres sorgeix la missió important del santuari: “Seguiu anunciant”. El Santuari del Mont compta amb vint-i-dues romeries a l’any. Montserrat treballa la pastoral de l’aplec dels infants que, de prova en prova, arriben fins a la Santa Cova. Núria té el pessebre vivent i la revista “Flor de Neu”. Sant Crist de Balaguer acull els practicants del Via Crucis, cada dia més nombrosos. El Pep de Meritxell explica com “l’obra social de Meritxell, AINA, transforma els milers d’infants acollits a l’alberg en pelegrins pel camí ral, museu d’obres d’art, fins als peus de la Patrona d’Andorra”.

Els plats forts de la Trobada foren presentats per Mar Pérez, llicenciada en Filologia Clàssica per la UB i doctora en Sagrada Escriptura per la Facultat de Teologia de Catalunya. L’esperit de la seva conferència fou “El missatge pasqual de la Creu del Senyor”. I l’altre plat fou ofert per Mons. Francesc Conesa, doctor en Teologia i en Filosofia per la Universitat de Navarra, bisbe de Solsona. Conversà sobre “Els Santuaris, lloc privilegiat per a l’anunci del Kerigma”.

Deixo per a una propera reflexió el compartiment d’aquests sucosos plats. Poso, però, a la meva motxilla de tornada a Meritxell les interpel·lacions que ens han fet:

En què es fonamenta avui la fe en la resurrecció de Jesús? Què volem dir quan confessem que Déu va ressuscitar Jesús? (Mar Pérez). En la vida del santuari, tenim present l’anunci de la bellesa de l’amor salvífic de Déu? Al vostre santuari, es cuida l’acció social i caritativa? De quina manera? (Francesc Conesa, bisbe de Solsona).

Hi reflexiono.