La dona al seu lloc

Estimo bojament la meva mama que m’ensenyà a estimar. Cada dia que passa, l’estimo més. El Dia Mundial de la Dona m’ho refresca.

Un vuit de març de 1910  la Internacional socialista de les dones creà el Dia Mundial de la Dona, que fou oficialitzat per l’ONU l’any 1977.

Als meus anys de Seminari, cap al 1950, ens feien tenir por de les dones. Mirar una dona que venia a ajudar les monges de la cuina era pecat. Ens en feien confessar. Tenia prohibit portar una noia darrere de la vespa, encara que fos la meva germana. De tornada del mercat de Balaguer, la feia baixar a l’entrada del poble de Bellcaire. Si no ho feia, podia ser un impediment per ser mossèn.

Els anys de vicari d’Organyà, fèiem campaments a les Masies de Coll de Nargó. No hi participaven les nenes. Tots eren nens. Al peu del carrer Major vàrem obrir un local batejat amb el nom de Cau. Hi fèiem classes de llengua catalana amb la gramàtica d’en Miracle dos capvespres per setmana. A les noies no les deixaven sortir de casa després de sopar. Sortir per anar a les classes del capellà era una excepció. Un vespre, la Janota vingué al cau a buscar la filla. Es trobà que només hi havia els nois i les noies. El mossèn no hi era. Em va denunciar al senyor rector. Mossèn Manel em renyà: “Cau? Sí, cau de pecats!”. Des d’aquell dia em tancava la porta de la rectoria a les deu de la nit. Sort que les famílies Obach, Boté i el sagristà Sebastià no permeteren que em quedés al carrer. El despatx d’AINA es diu “Cau mossèn” en honor del meu rector mossèn  Manel. Amb tot, li he d’agrair que m’ensenyés a jugar a la botifarra al bar del Jesús.

Els dies més durs de la meva existència per a la meva sensibilitat foren quan, el doctor de la clínica Meritxell em confià l’acompanyament d’una noia embarassada. Era de Barcelona. El seu pare la tragué de casa dient-li que hi tornés quan volgués, però sense el fill. La seva soledat era tan greu que, quan vaig entrar a l’habitació, em digué: “S’ha equivocat”. El Grup del Dijous li regalàrem un transistor Lawis. Dues noies del grup hi anaven a conversar. Ajudats pel veguer episcopal trobàrem una família que adoptà el fill. La jove mare em preguntava obsessionada: on ha anat, a Espanya o a França?

El Dia Mundial de la Dona ha donat una bona empenta per superar la misogínia i posar la dona al seu lloc. El Concili Vaticà II va fer prendre consciència als bisbes i capellans del servei de la dona en les altes responsabilitats de l’Església. Vaig tenir la gràcia de Déu de visitar soeur Emmanuelle a Egipte. El testimoniatge de la seva presència humil i vivent ha estat per a mi el millor mirall del rol de la dona a l’Església.

Els joves monitors han tingut la formació del mes de març aquest cap de setmana del Dia Mundial de la Dona. Els pregunto quina és la qualitat que més valoren en la dona. El Pau respon: “La confiança que té en si mateixa”.

Completo el jove monitor. Contemplo Maria de Natzaret, la Mare de Déu de Meritxell. Li dic afectuosament “la Confident” perquè en ella homenatjo totes les dones.  Jesús és  qui és gràcies a la seva Mare Maria, una dona plenament humana, i a més d’origen humil. A Andorra li diem  Meritxell perquè va néixer, va viure i va morir sense tenebra. Sent dona, va existir com a pura llum de bondat. Jesús, estimant Maria, concedeix a les dones un relleu sorprenent: elles dialoguen amb Jesús amb total llibertat, intervenen en moments decisius amb gran autonomia, i una d’elles, Maria Magdalena, va ser el primer testimoni de la resurrecció de Crist.

Guy Gilbert, al llibre La rue est mon Église, escriu: “Quan l’Església perdi la por a la dona, el món se sentirà millor. A través de la dona, la dignitat, la llibertat i tota la humanitat grandiront”.