Omplim la buidor d’espiritualitat
Què és més important a la vida, ser valent o ser intel·ligent? A una veu, em diuen: “Ser intel·ligent”
Els adolescents confirmants encerten de ple la resposta que volia. Els pregunto: “Què és més important a la vida, ser valent o ser intel·ligent?”. A una veu, em diuen: “Ser intel·ligent”. Si som intel·ligents, treballarem l’espiritualitat, que omple tota mena de buidor. Alguns joves em confessen que la seva vida no té cap sentit. La pèrdua del sentit de la vida prové de la buidor que es diu tristesa, avorriment, addiccions, abandó dels estudis, cofoisme. Mossèn Josep Reig, el director espiritual al Seminari de la Seu que m’ajudà en la meva opció de ser mossèn, em deia: “És en l’esforç que trobaràs la joia de la vida. Un gran esforç és més que una victòria. Camina!”. He complert el consell fent de les pedres i tarteres del camí un gaudi interior. La felicitat no és fora de nosaltres: es troba en el nostre interior.
Els anys de professor de cultura religiosa em portaren a conèixer in situ durant les vacances de Carnaval el budisme, el judaisme i l’islam. M’agradava explicar als alumnes la flor i nata de les grans religions per haver-les conegut de prop. El Servei Internacional de Pelegrinatges, el SIP francès, em fou una plataforma magistral. Pelegrinàrem a l’Índia. Una de les visites fou a una selva on hi havia una pustínia, casa que agermana natura i meditació. De tornada a casa, vaig bastir on hi havia la cort de l’ermità de Meritxell una pustínia meritxel·liana. Els joves monitors hi organitzaven convivències. Hi compartien sortides a la muntanya, tot programant les excursions de les colònies d’estiu. Les reflexions en petits grups i les estones de silenci acabaven amb una pregària en comú i cants davant la Mare de Déu de Meritxell. El nom “pustínia” no ha reeixit. En diem la Borda de Meritxell. És una gran satisfacció veure que són nombrosos els grups que la demanen: autoajuda, petites comunitats de pregària, germanes religioses d’arreu. L’any passat foren monges italianes a través de germanes de Sabadell que hi feren una convivència de deu dies. La Borda de Meritxell, la Pustínia, completa la missió d’AINA. Ho resem a la pregària: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar; Meritxell de la Muntanya, ensenyeu-nos a admirar”. La Creu Roja hi organitza convivències per a adolescents en dificultats.
Ricard Bofill, arquitecte del santuari que enguany festeja el cinquantenari de la seva Dedicació, mostra el valor de la Llum dels budistes al claustre de les arcades, i el valor de la mirada al nostre interior en els miralls i la font del claustre inspirat en l’islam. Bofill em confiava que quan se sentia estressat s’aixoplugava a les tendes dels beduïns àrabs, nòmades al desert. Allí saciava la seva set d’espiritualitat. Islamistes, budistes, cristians, un servidor i tots hem d’omplir la nostra buidor amb l’espiritualitat.
El bisbe i copríncep Josep-Lluís Serrano pregunta, al darrer Consell de Pastoral del Bisbat d’Urgell, quines són les prioritats pastorals diocesanes per al curs 2025-2026. Entre els quaranta-cinc suggeriments, espigolo: 1) Afavorir i enriquir la vida espiritual de les parròquies; 2) Vetllar per la salut física i espiritual dels membres de la comunitat cristiana.
Mossèn Àlex, rector d’Encamp, membre del Consell de Pastoral, es convida a dinar a AINA, on hi ha sempre un plat per a tothom, per preguntar-me quina és la meva prioritat pastoral.
No m’hi penso gens ni mica. És la meva vida espiritual, la dels canillencs i la dels ainistes. Dedico cada dia a un capítol d’un llibre que em doni en aquest moment resposta a les meves inquietuds. M’esforço a comprendre el sentit de cada mot i cada frase. Medito perquè entri el missatge al més íntim de mi mateix. Medito per gaudir de la joia de comprendre i alimentar d’aquesta manera la meva espiritualitat. Medito sobretot per sentir que Déu em parla i d’aquesta manera Ell ve a mi.
Estudiava a filosofia que l’espiritualitat permet a la persona humana estructurar-se interiorment. L’espiritualitat ajuda a abordar les grans preguntes humanes: el sentit de la nostra vida i de la història; com viure el patiment, la responsabilitat personal i la llibertat. Permet un procés de maduresa, de desenvolupament com a éssers humans. Jesús, ple d’una espiritualitat infinita, cerca durant quaranta dies al desert el silenci, la presència del Pare i planifica la seva pastoral.
Ha quedat enrere el Carnaval sorollós. Hem entrat al temps de Quaresma per trobar-hi l’espiritualitat que es diu: pregària (no sols de pa viu l’home i la dona); austeritat (dejunar de tot allò que és sobrer) i estimar (estimant serem estimats). Joiós camí quaresmal per a tots i totes!