Posicionem-nos, pa per a tothom
El món ha canviat. Ha passat d’una humanitat canviant, on el sol és nou cada dia, a una societat en crisi constant. Obro els ulls: pobresa extrema i mort a Gaza, temperatures geladores a les llars sense electricitat d’Ucraïna, Veneçuela, Iran... I el que fa més mal al cor encara és la falta de pa de família, d’escola, de medicina, de lleure de milions de germans de casa nostra la terra, com deia el papa Francesc. Mans Unides, que va néixer el mes de febrer de 1960, ens demana un any més: “Posicionem-nos”. Si els altres, sobretot el qui governen els països, no fan el que han de fer, nosaltres sí que fem el que ens toca fer. Ara toca no ser indiferents. No podem capgirar la situació d’un món corferit per les injustícies. Però sí que ens queda la possibilitat fraternal de mirar-lo de manera reflexiva, compassiva i de retornar al camp de la lluita des d’Andorra. Montserrat Sanchis, en un article a l’Ara Avui, escriu un consell que faig meu per als joves d’AINA: “No es perd mai perquè els altres no fan el que han de fer. Es perd quan tu no fas el que has de fer quan toca”. Ara, mes de febrer, toca Mans Unides, que ens demana: Posicionem-nos, pa de l’amor familiar, de la cultura de l’escola, de la salut i del lleure per a tothom!
Les Colònies Populars de Canillo, avui AINA, festegen 50 anys d’educació en el lleure, 1976 – 2026. El camí caminat converteix les muntanyes en braços, els mars en ponts i les fronteres en portes obertes a tot l’univers. Els valors sembrats en el camp de la convivència del lleure són la identitat, el fer país, la llibertat, la dignitat de la persona, la pau, el progrés. Els valors deixen de ser utopia per caminar junts amb les mans unides amb tots els pobles, sense marginar els pobles pobres més pobres de la terra. Els ainistes cantem: Fem país! Vull ser lliure!
Els monitors d’AINA treballen, en les formacions d’educadors en el lleure del mes de febrer, la campanya contra la fam dels projectes de Mans Unides d’Andorra. L’educació, si no volem que sigui aigua en un cove i encara foradat, s’ha de projectar amb mires cap al Tercer Món. Espigolo entre alguns dels escrits dels joves monitors i monitores.
El jovent participa, s’involucra i adopta un rol actiu en la comunitat. A més a més, contribueix a establir unes bases d’inclusió social, de solidaritat que l’acompanyaran al llarg de tota la seva vida.
De les colònies i l’esplai en sortim joves compromesos en el voluntariat social, joves crítics davant les injustícies.
Ser monitor és un compromís de vida, un acte vocacional de servei al poble. Treballem amb autenticitat, filosofia i caminem cap endavant amb l’anhel d’arribar a ser referents.
La llista de monitors i monitores que han donat uns anys de la seva joventut o uns mesos de les seves vacances d’estiu al Tercer Món és llarga. Recordo sols per damunt: la Ita a Benin, la Laia a Metges Sense Fronteres, la Núria a Infants del Món, la Meritxell al Congo, Betsebé a la Parròquia dels Màrtirs d’Uganda al Senegal... Avui, la Maria treballa a Burkina Faso, l’Anaís a Metges Sense Fonteres, el Guillem a Togo. AINA està al costat de la Carla de Cooperand, que treballa amb els infants del carrer a Bolívia.
L’arquebisbe de Papouasie Nouvelle-Guinée, Mnr Rochus Taamai escriu als joves d’AINA: “Doneu-nos un cop de mà per a la formació humana, que comprèn la salut física i la salut psíquica, oferint els mitjans per a una bona higiene per a la vida dels infants i dels joves... Sobretot, doneu-nos un cop de mà per a les obres socials per prevenir l’alcoholisme, la droga, els embarassos i la maternitats d’adolescents, com també per evitar les injustícies, les violències. En una paraula: totes les formes d’addicció que gangrenen la vida i són un flagell per a tots”.
La monitora Carla Flinch Garcia va escriure a la formació del febrer del 2025: “Disminuirem la pobresa d’Andorra oferint serveis gratuïts de formacions i cursos en què es pugui aprendre i així desenvolupar-se personalment. Així potenciem els recursos per a aquelles persones que no tenen oportunitats. Al Tercer Món podem ajudar a partir d’associacions que existeixen destinades a proveir recursos i donar el que nosaltres no necessitem. Cal creure en les persones i tractar-les sense mirar-les com a víctimes. Treballo perquè vegin les seves fortaleses i d’aquesta manera puguin creure en elles mateixes”. La Mare de Déu de Meritxell amb la mà allargada, estesa, ben oberta, és la primera anella de solidaritat de Mans Unides. Sisplau, agafem-nos-hi!