Donem-nos la mà, Mans Unides
L’entitat necessita el nostre gest solidari als qui més ho necessiten del país i de fronteres enllà
Els nens i nenes de la casa d’AINA s’agafen de les mans fent rotllana entorn del foc de camp. Els estels ens regalen un cel brillant. És l’hora de dir-los bona nit. Els recordo algun moment feliç del dia viscut.
Avui hem fet el pic del Cubil, un mirador meravellós del cercle dels llacs dels Pessons, corona de la Mare de Déu de Meritxell. Ho canta mossèn Cinto Verdaguer. Els ainistes han pres un vas de llet a les 8 del matí abans de pujar a l’autocar que els traslladarà a les Bordes d’Envalira. Esmorzen a la borda del Peretol.
L’atzar del bon Déu fa que ens trobem amb el pastor d’un miler de bens. La mainada escolta amb la boca oberta i els ulls il·luminats l’explicació del naixement del xai acabat de néixer que té als braços i a qui fa carícies afectuoses. El Biel demana al pastor si pot fer-li també una carícia. El bon pastor accedeix a condició que sigui en nom de tota la colla d’ainistes.
El pic del Cubil ens espera, adverteix la monitora Anna. Tots els infants en fila segueixen els monitors, que obren camí. Passar pel pla de les Pedres és passejar-se per un jardí al cor de la naturalesa andorrana. El problema ve al moment de passar el rierol que divideix la comarca d’Envalira. El Biel, de vuit anys, s’entossudeix. Diu al monitor: “Tinc por. No vull saltar el rierol”. El monitor em demana que convenci el Biel de passar el rierol que rega el pla de les Pedres. Li prego que em doni la mà. Només sentir la mà d’un amic, la por s’espanta i fuig. Mans unides, saltem el rierol. Un dels peus queda enfonsat a l’aigua. L’estiro estrenyent la seva mà. El somriure d’alegria del Biel l’he portat per sempre més al cor.
Donem-nos la mà com la va donar Jesús al leprós expulsat
Recordada l’anècdota del dia, cantem: “Unint les mans, germans, / veurem quins prodigis pot fer l’amor...”. Els demano a cadascun d’ells que somiïn durant la nit en alguna persona a qui puguin donar la mà per passar algun rierol de dificultats. AINA ho ha practicat avui, en l’excursió, i ara amb l’escalf del foc de camp. Els dono la bona nit amb les paraules de Jesús: “No tingueu mai por. La pau sigui en el vostre son”.
Ens donem la mà quan fem obres d’amistat i de solidaritat. Mans Unides d’Andorra necessita que oferim la nostra mà, el nostre gest solidari als qui més ho necessiten del país i de fronteres enllà. Quan ajudem els nostres conciutadans, auxiliem els del Tercer Món. Quan ajudem els ciutadans dels països pobres, ens ajudem a nosaltres i a Andorra.
Ens donem la mà quan ens acostem als més necessitats, a les persones que sofreixen a causa d’haver deixat el seu país, les persones deprimides per una soledat no desitjada o per l’aïllament social. Els nostres conciutadans del planeta Terra han de trobar l’escalf de l’amor en la nostra mà estesa i oberta com la té la de la Mare de Déu de Meritxell. Mans Unides troba en cada mà donada la força per lluitar per un món més just.
Donem-nos la mà a nosaltres mateixos. Patim dies foscos, moments de desànim, experiències negatives, de pecat, de sofriment, de tota mena de mal. Gràcies al silenci interior, a la pregària, troben en nosaltres la mà que ens ajuda a passar el rierol.
Mans Unides compta amb la nostra solidaritat perquè cadascun de nosaltres recuperi el bon camí a seguir amb la llum meritxel·liana, la senzillesa, el bon ésser de persona de bona voluntat. La pau que respirem arribarà a tothom que se’ns apropi.
Donem-nos la mà com la va donar Jesús al leprós expulsat de la comunitat per la seva lepra. Donem-nos la mà com Jesús la donà a Pere, que s’enfonsava dins les aigües del llac per la seva manca de fe.
Mans Unides necessita que visquem l’estimació, encara que fer-ho sigui dur. L’amor vertader costa. Però ens recompensa alleugerint el pes del nostre egoisme. Viurem els miracles de les noces de Canà, on Jesús convertí l’aigua en el millor dels vins. L’alegria regalada cada dia és llum per als altres i per a un mateix.
Teresa Cabanas, delegada diocesana del Bisbat d’Urgell de Mans Unides, escriu: “Enguany el projecte es desenvoluparà al Congo Belga (Àfrica central) i estarà destinat a la millora de l’educació infantil a l’escola de Sant Gabriel de Mombelen. Si en teniu la possibilitat i podeu fer alguna activitat extra per poder aportar més per a aquest projecte, compteu amb el nostre suport de Mans Unides, Bisbat d’Urgell”.
Gràcies, Mans Unides, per encarnar entre tots l’esperit andorrà “Virtus Unita Fortior”.