Comodí

Des de la seva fundació, els Estats Units d’Amèrica del Nord han mantingut un estret nexe amb Déu, en majúscules. Els “Pares de la pàtria” van deixar clar que eren una república beneïda per la seva mà (la de Déu). Detall que vindria a demostrar que cent anys abans (aprox.) els peregrins del Mayflower no havien fet el viatge endebades. A mitjan anys cinquanta, “En Déu confiem” (In God we trust) va ser escollit pel Congrés com a lema oficial del país i com aital figura a monedes i bitllets de la seva divisa. Tornant al present, hem sabut que Trump ha anunciat una oració col·lectiva a Washington per “consagrar els EUA com una sola nació sota Déu”. Espera el POTUS que sigui un acte multitudinari que ompli el National Mall, l’esplanada de la capital federal, coneguda per haver estat escenari de fets històrics transcendentals, però sobretot com a escenari de mantes pel·lícules de la fàbrica de somnis de Hollywood. És de creure que tant els uns com els altres (Pares de la pàtria i peregrins) avui se sentirien orgullosos d’aquesta nova, compartint-ne l’esperit que els ha unit durant dos-cents i escaig anys d’història. Ai las, el que podria passar per una pensada brillant: un acte de reafirmació nacional no és cap altra cosa que una grollera maniobra electoral. Donald Trump, que ha estat condemnat per agressió sexual i que es vanta dels mètodes violents que empra contra els immigrants, només creu en la imatge que li torna el mirall. La seva fe cristiana és pura retòrica electoral. Déu li ha donat resultat políticament parlant, és una eina més al servei de la seva persona. Pecaria de cínic si no digués que no és el primer ni l’últim a servir-se’n.