Soc feliç entrevistant Déu Pare
M’entusiasma encara més enraonar amb la família d’AINA
Em plau que m’entrevistin, sobretot si és per parlar de la Mare de Déu de Meritxell i d’AINA. Gràcies, Celina, periodista del Diari d’Andorra, per la conversa sobre els 50 anys de la dedicació del nou Santuari de Meritxell, 1976–2026.
M’entusiasma encara més enraonar amb el personal de la família d’AINA. El cafè de cada matí és una fructuosa entrevista. El bona nit de cada dia de colònies i de campaments consisteix a preguntar com podem fer feliços els ainistes l’endemà, quan ens llevem, malgrat les pedres i tarteres del camí. Aconsello sovint els monitors de parlar amb persones desconegudes que s’apropen a la casa. És una bona manera d’anar a dormir havent après alguna cosa nova. Les entrevistes que més feliç em fan són les fetes a Déu Pare. Llegir la Sagrada Bíblia és entrevistar el bon Déu. Ens ho recorda la darrera setmana del mes de gener, durant la qual celebrem la Setmana de la Bíblia. Enguany, és la desena edició.
He celebrat la Setmana de la Bíblia banyant-me cada capvespre a l’exposició de les 1.200 bíblies en 1.200 llengües i dialectes del món que es troba a Meritxell. Endinsar-me en aquell silenci durant deu minuts cada dia de la Setmana Bíblica em fa viure el col·loqui de 1.200 pobles de la Mare amb Déu Pare. La Paraula sagrada escrita és la resposta a les preocupacions vitals dels 1.200 països entrevistadors.
Soc feliç perquè tinc moltes persones a qui estimar
No invento la sopa de ceba. Mossèn Josep Escolà, rector de Bellcaire d’Urgell, ens ensenyava a preguntar a l’amic Jesús: “Què hauries fet tu, amic Jesús, quan la mare em renyava per una malifeta?”. Els Joves Agricultors i Ramaders Cristians (JARC), després de presentar una activitat, de discernir sobre ella, fèiem sorgir de la Bíblia el compromís adient al fet analitzat. En dèiem “Veure, jutjar i actuar”.
La gràcia de l’entrevista rau en la pregunta. No podem parlar del sexe dels àngels. Hem de parlar d’allò que és de rabiosa actualitat i ens inquieta la pau interior. Els avis de Canillo es preguntaven dimecres 21 de gener: “La sexualitat de la gent gran es jubila?”. La Marta i la Maria, infermeres, n’han donat, en nom del ministeri de Salut d’Andorra, una exposició concreta i clara al local social Com a casa dels padrins de Canillo. Faig passar la pregunta a una de les meves entrevistes amb el Mestre Jesús. Em respon: “Llegeix l’evangeli de Lluc 10,41-42. Ens trobem a casa de Marta, Maria i Llàtzer al poblet de Betània”. El Mestre Jesús diu: “Marta, Marta, et preocupes i et neguiteges per preparar moltes coses, i només poques són necessàries, o una de sola. Maria ha escollit la bona porció, que no li serà presa”.
Maria ha escollit la gràcia d’acariciar, aquest gest tan senzill i, alhora, tan poderós. Una carícia regala estimació, tendresa, protecció, assossec. Abraçar una persona o deixar-se abraçar per ella és oferir una bona mostra d’afecte sincer. Sols amb vint segons d’una carícia, el nostre cervell allibera una bona dosi d’oxitocina, l’hormona del vincle. El seu fruit immediat és un estat de benestar, de trobar-se bé i de plenitud. Jesús ens respon preguntant: “Per què us quedeu a fer carícies només un dia a l’any? Fem com Maria de Betània: regalar mostres de tendresa i oferir o rebre una carícia contemplativa cada dia!”. Als joves els agrada entrevistar-me. “Per què et vas fer capellà?”. “Dels 86 anys, de quins guardes més bons records?”. Em quedo amb la pregunta del Lluís: “Ets feliç? Què fas per ser feliç? Què és el que dona sentit a la teva vida?”.
Agafo la Bíblia. Obro Mateu, capítol 5. Tradueixo les Benaurances al llenguatge d’AINA, “50 anys educant en el lleure”:
Soc feliç perquè tinc moltes persones a qui estimar.
Soc feliç perquè cada dia tinc una feina per fer.
Soc feliç perquè camino sinodalment pel camí de l’esperança que mai no decep.
Soc feliç perquè visc intensament l’“ara” i l’“avui”.
Soc feliç perquè passo pel purgador el meu blat. Em quedo amb el gra del bon cor, de sentir-se útil i de l’alegria. Llenco el boll de la negativitat al femer.
Soc feliç fent les paus amb el passat per tal que no arruïni el present.
I, sobretot, soc feliç perquè tinc fe i visc la vida recordant sempre: l’eternitat, al pensament; Déu, al cor; i el món, als peus. Tocar sempre de peus a terra, mirant el cel amb les ulleres de l’amor.