Les gràcies de l’esquí de fons

En aquells anys vuitanta, AINA practicava l’esquí de fons al prat de Sant Joan de Caselles i al prat veí del Janramon. Els mestres dels barrufets fondistes eren Claude Benet, Gonzalez de la Telefònica, Romero d’arrels canillenques, Arias de Crèdit Andorrà. No m’enganyo quan els dic mestres. Fer classe d’esquí nòrdic era per a ells una preciosa i eficaç manera d’educar en valors. Els mestres, que des del voluntariat feien les classes, deien: L’esquí de fons és, amb la de la natació, un dels esports més complets que porta salut al cos i a l’esperit (Arias); Amb l’esquí de fons gaudim de les passejades de les colònies de l’estiu, amb la bellesa afegida de la neu més blanca i verge (Romero); Lliscant amb els esquís de fons admirem suaument i dolçament els paisatges paradisíacs de la Vall d’Incles, de les comarques de Mereig, que són el mirall dels paisatges que portem dins de nosaltres (González); El millor de l’esquí de fons és la convivència. Els fondistes del Club Pirinenc hi ha dies que ens quedem al refugi de muntanya per gaudir encara més de l’amistat que ens regala la muntanya nevada i l’esport (Claude Benet).

Gràcies als amics dels hiverns del 1980 al 1990, AINA referma el seu ADN per a cada dia de l’any. La festa de la Primavera, els torns de colònies i campaments de l’Estiu, la festa de la Tardor, els Jocs de Neu i els cursets d’esquí de fons a l’hivern, tots ells viscuts al refugi de la convivència, regalen els 50 anys d’educació en el lleure d’AINA. Els cants porten la poesia a l’esquí nòrdic, el que la tendresa duu a l’amor.

Dissabte, 10 de gener, a les 15.30 h comença el curset. “A l’esquí de fons ens ho passarem molt bé, iu pi ià!”, canten els monitors com a salutació de benvinguda a la mainada fondista. AINA ofereix els esquís, els pals i les botes a cada participant. El moment de lliurar-los, per tal que s’adaptin a l’edat de cada infant, es fa com un joc de coneixença entre ells. La primera classe es fa a l’espai verd i camp d’esports d’AINA. Si hi ha prou neu, es continua la classe pel camí de mossèn Ramon fins a Sella. Després de recuperar les energies esmerçades durant la classe amb un sucós berenar, es fa una sessió de cants a la sala dels Pariatges. Cantem: “A la neu ha aparegut un estel / que ens ha vingut d’una terra estranya sobre Casamanya”. Recordem que l’esquí de fons és un regal dels Reis d’Orient, el Ministeri d’Esport del Govern i les entitats bancàries Creand i MoraBanc.

Ho sap tothom i no és profecia. Qui s’alberga a AINA esdevé canillenc. La mainada va a seure a la taula de la comunitat de Canillo, la de l’església parroquial de Sant Serni. Ens hi trobem amb veïns del poble, esportistes d’esquí alpí i visitants de vacances. A la missa Jove resen tots a una sola veu: Que tots els nens i nenes del món puguin gaudir de la neu, de la muntanya, del lleure educador.

La vetllada de després de sopar és el moment fort de la convivència. Entre cants i danses, cada infant comenta el perquè fa esquí de fons i quin ha estat el millor moment de la classe de la tarda. Com és ús i costum a la casa, el mossèn dona a tots el bona nit amb un conte.

Hi havia un nen que es deia Serni. Somiava, des que caigué la primera neu, en els cursets d’esquí de fons d’AINA. Per la festa dels Reis fou el primer d’inscriure’s. Al repartiment de material, era el primer de la fila. El monitor li lliurà els esquís corresponents a la seva alçada de metre cinquanta i les botes del número 39. Mentre els companys feien cua per al material, el Serni ja havia lliscat sense monitors tots els voltants d’AINA. A la vesprada presumí davant dels seus companys d’haver recorregut cinc quilòmetres amb els esquís de fons. Alguns companys, amb un somriure sorneguer, deien que no s’ho empassaven.

L’endemà diumenge, la trentena de fondistes amb els seus monitors anaren a fer la classe a la Vall d’Incles. L’esportista coratjós Serni no lliscà ni un quilòmetre. Ni tan sols seguí els companys de l’equip escombra. Quina gran decepció! Allò que més preocupava el Serni era què diria el seu monitor. Preocupat pel que diran d’ell, s’acostà al monitor. Es confessà: “No sé què m’ha passat. He quedat bloquejat sense que em fessin mal els ossos. Prometo que el proper curset m’esforçaré fins al límit”.

El monitor, psicòleg pel que fa a infants amb tanta il·lusió que no toquen de peus a terra, preguntà al Serni, que no el gosava mirar de vergonya: Has mirat bé que els esquís que portes i les sabates siguin les que vaig donar-te ahir, corresponents a la teva talla?

El Serni, amb tant d’afany de pujar al podi, s’adonà que havia agafat els esquís d’un company més alt i unes sabates que li ballaven als peus.

Amics, fondistes, apreneu la lliçó. A la vida hem de treballar amb els nostres talents. No vulgueu arribar allà on no arribareu mai. Tampoc no us acontenteu lliscant cinc quilòmetres quan en podeu esquiar deu, fent els deures a casa, a l’escola i al lleure.

El dinar de germanor i el repartiment de medalles i de diplomes del Govern i les entitats bancàries Creand i MoraBanc, que ens donen el seu generós cop de mà per fer realitat l’esquí de fons per als infants, foren la cirereta de les gràcies de l’Esquí de Fons d’AINA 2026.