La pau del cor és el cor de la pau

Obrim la porta de l’Any Nou 2026, que us desitjo més bo que l’any 2025 i menys bo que el 2027, amb el Dia Mundial de la Pau. Baixo del Santuari de Meritxell. Faig stop abans d’entrar a la carretera general. Paro. Miro. Veig. Contemplo. Admiro. El pessebre de la Mare amb el Fill a la falda de la rotonda de la Maternitat, m’acompanyarà dia a dia tots els dies de l’any 2026. És l’octava de Nadal. L’Església la celebra amb la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu. El profeta Isaïes anuncià el diví infantó Jesús també amb el nom de “Príncep de la Pau”. Vull aquesta Pau. La demano. La rotonda a Molleres i Meritxell que fa de cambril de la Mare de Jesús i de totes les mares tots els dies de l’any m’assenyala la ruta a caminar esperançat, com totes les mares en estat de bona esperança.

El primer pas ferm de pau a donar és el de fer gestos de solidaritat i de comunió, estendre la mà ben estesa i oberta a aquelles persones que no et cauen bé. La Mare de Déu de Meritxell ens convida amb el seu generós gest d’amor de donar la mà a qui més ho necessita. Dona la mà a tots i a totes, als qui encara no la coneixen i als qui viuen allunyats d’Ella.

Contemplar el pessebre m’assenyala la ruta a caminar esperançat

El segon pas ferm de pau és acostar-te a les persones més febles que sofreixen a causa de l’emigració, de la malaltia, de la depressió, de la manca d’autoestima, de la solitud, del menyspreu o de l’abandó. El teu humanisme es diu pau que et fa un petó de bona nit en posar-te al llit.

El tercer pas ferm de pau és dir sempre la veritat. Diu sí quan és sí i no quan és no. Els meus pares m’ensenyaren a dir al pa, pa i al vi, vi. Parla’t a tu mateix des de la veritat. La pregària meritxel·liana resa: Meritxell de les neus, ensenya’ns a no mentir, a no mentir-nos. Conversar des de la veritat és oferir una nova oportunitat a la pau del teu cor, de la teva família, de tot el món.

La mare dona la vida pels fills i filles. El quart pas ferm de pau és donar la vida pels qui estimes, com ho deia Jesús als amics i a les amigues. “He vingut a servir i no a ser servit”. Estimar és donar el millor de nosaltres mateixos. Aquesta estimació fa avançar el poble devers la plenitud de la pau al nostre món. La mà de la pau es completa amb el pas ferm de la pau assumint les nits fosques de la vida. Gràcies a elles somiem en la llum de l’aurora. Gestionem les crisis, els sofriments de tota mena, les vivències negatives assumides amb amor coratjós són una font inesgotable de l’aigua filtrada de la pau al cor. Jesús, hores abans de ser agafat, jutjat i condemnat a la creu, diu als amics: “La pau que Jo us dono, ningú us la podrà arrabassar”.

Volem la pau? Vivim amb estimació encara que sigui dur. L’amor vertader costa, fa mal, desposseeix de l’egoisme. Recordem, alleugerint el pes esclavitzador del meu jo, m’arriba la pau.

Dic un dia sí un altre també als voluntaris educadors monitors dels infants: “El voluntariat canvia la vida. Et dona autoestima, benestar, sentit de pertinença. El voluntariat dels joves a AINA és com l’aigua de la Valira d’Orient que rega la planta de la pau dels prats, dels horts i dels jardins. Demano als amics de taula del sopar de la nit de Cap d’Any, què és viure en pau per a cadascun d’ells. Espigolo el que més m’alliçona.

La pau és donar gràcies per l’any que acomiadem.

La pau és donar gràcies per les dotze campanades de l’any que estrenem.

La pau és saber donar gràcies.

La pau del cor és el cor de la Pau.

Meritxell, Mare del Príncep de la Pau, ensenyeu-nos a estimar.

Bon camí a totes i a tots per al 2026.