Canillo brilla
Al poblet de Nadal convido els infants a cantar enmig d’un prat de Sella sembrat de llums
Poètica divisa “Canillo brilla” que ja s’ha quedat a casa. Quan la fosca de la nit és més negra, Canillo brilla encara més esplendorosament. Si quan es fa fosc cau la blanca neu, la brillantor s’emmiralla en els ulls dels infants. El Serni, el Ian i el Biel juguen en el poblet de Nadal al prat de Sella. En veure’m que fotografio el rètol majestuós de Canillo brilla emmarcat de llums, em venen a fer una abraçada de Bon Nadal. M’agraden les abraçades nadalenques.
Els demano per què Canillo brilla. Es queden en blanc. Els faig memòria de la catequesi d’Advent. A cada una de les quatre setmanes enceníeu un ciri de la corona de l’Advent: el de l’esperança, el de la pau, el de l’alegria i el de l’amor. Quan va néixer Jesús, els pastors dormien al ras i els seus fills feien bivac als afores del poble de Betlem. De cop, el cel de la nit s’il·luminà amb una immensa resplendor. Els pastors s’espantaren. Uns àngels els varen tranquil·litzar, anunciant-los: “No tingueu por. Us anunciem una gran alegria que ho serà per a tots els pobles del planeta terra. La joia brillant il·luminarà els senders dels homes i de les dones fins a la fi del món. La bona nova és: “Ha nascut l’infant el nom del qual és Jesús”. A la Bíblia, el nom defineix allò que és la persona. Jesús significa “Déu salva”.
Maria de Natzaret ha donat a llum la Llum. Jesús, quan compleix els 30 anys, exerceix de mestre. Diu: “Jo soc la Llum del món”. “Em dieu Mestre i dieu bé perquè ho soc. Si soc el vostre Mestre, feu el que Jo he fet. El dia de l’Ascensió s’acomiada dient: “Jo estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món”. Andorra recull el missatge de Jesús donant el nom de Meritxell, Llum de Migdia, a la seva Mare Maria.
Els pastors, i nosaltres amb ells, cantem: “Desperteu, alegreu-vos, veniu de pressa a adorar el Rei del cel”. L’alegria dels pastors és inefable. Els tocà de viure de persones endimoniades. El centralisme de l’Emperador Romà i la riquesa d’uns pocs a costa de la pobresa de molts, la falta de solidaritat per als sensesostre, l’apedregament de les dones pecadores, la incoherència dels sacerdots i mestres de la Llei entre el que diuen i el que fan. I allò que no té nom: la mort de nens innocents. Josep i Maria ho patiren. Em poso a la seva pell. Josep hagué de deixar Natzaret per anar inscriure’s al poble del seu pare, David; a Betlem no trobaren acolliment ni a casa dels familiars i tampoc a l’hostal i per més inri acabaren exiliant-se a Egipte fins a la mort d’Herodes.
Al poblet de Nadal de Canillo, convido els infants a cantar enmig d’un prat de Sella sembrat de llums: “Jo tinc una Llum al cor / que vull deixar brillar”. Sense la Llum no hi ha brillantor. Què en traurem que totes les set parròquies andorranes s’hagin ornat de llums, si no hi ha la Llum al meu cor?
París és la ciutat de la llum... però si els ciutadans de totes les nacions del planeta no tenen llum a casa, de què serveix? AINA forma part de la família del MCECC, Moviment de Centres d’Esplais Cristians dels Països Catalans. La nostra patrona és la Mare de Déu de l’Alegria. Celebrem la festa el darrer diumenge de maig. L’Alegria és el pany per obrir el llum que ens fa el do de la Llum.
Contemplo la Mare de Déu de Meritxell que amb la seva vida em diu com donar llum a la família, als veïns, als ciutadans andorrans prioritzant els infants i els joves. Em diu: “Estén la mà i dona-la a tothom. Parla amb el llenguatge del silenci per escoltar, amb el de la mirada per admirar les virtuts dels altres i dissimular els errors, amb la humilitat que m’han ensenyat aquelles veïnes de la rectoria de fa 50 anys que eren humils i calçaven esclops per anar a la cort. Estimem “Virtus Unita Fortior”. Estimem la pau de Meritxell que ens fa do de la solidaritat. Estimem les pedres de la vida que ens regala l’energia de la pregària per continuar pujant muntanes amunt. No ho dubto, tots brillarem gràcies a la Llum meritxel·liana.
Torno al Serni, al Ian i al Biel l’abraçada nadalenca. Els dic: “cada un de vosaltres sou una llumeta del prat de Sella. Els infants sou per als adults una llum d’esperança en el nostre avui i per tot l’any 2026 i pels segles dels segles canillencs”.
Tots hi guanyem. Quan dono la meva llum a un altre, hi ha més claror i brillantor i la meva llum no disminueix. Tot el contrari: la flama és més lluminosa i fa més escalfor.