El regal sorpresa del Nadal 2025
Canillo inaugura la dissetena edició del pessebre amb figures de talla humana
És divendres, 5 de desembre. La plaça Carlemany és plena de gom a gom. Els cònsols i els consellers de Casa Comuna presideixen l’acte de tallar la cinta tricolor andorrana. Canillo inaugura la dissetena edició del pessebre amb figures de talla humana. El cònsol major, Jordi Alcobé, lloa el pessebre: “La presència dels dos-cents escolars a l’acte fa que el pessebre canillenc sigui un pessebre vivent”. Tothom aplaudeix cantant “Al vint-i-cinc de desembre fum, fum, fum”. Els escolars Meritxell i Serni amb el cònsol tallen la cinta que obre les portes al pessebre 2025. La Meritxell dona al mossèn un dels talls de la cinta amb la recomanació de posar-lo als peus del Nen de la falda la Mare de Déu de Meritxell. El cònsol Jordi, abans de la xocolata i la coca que corona la festa, convida els infants a admirar cada una de les escenes: “Coneixereu la història de Jesús i la dels nostres avis quan eren escolars com sou vosaltres avui”.
Els infants sols creixen quan són estimats
La Mabel, educadora en el lleure d’AINA, recull la invitació del cònsol major. L’endemà dissabte reuneix la mainada del taller de catequesi i uns quants de l’esplai d’AINA –uns altres ja han començat les classes d’esquí amb el SEC–. La Fàtima del Comú reciclà la coca i la xocolata del pessebre regalant-la a l’Esther d’AINA. La cuinera de la casa l’ofereix com si fos un esmorzar dels pastors de Betlem que adoraren Jesús. Un esmorzar senzill i compartit.
La monitora d’AINA mostra els quatre ciris de l’Advent de la sala de Sant Galderic d’AINA. Són les quatre setmanes que ens porten al Nadal: la primera es diu Esperança; la segona, Pau; la tercera, Alegria i la quarta, Amor. Enceses les espelmes els diu: “Sense Esperança, sense Pau al cor, sense alegria, perquè un nen trist és un trist nen, i sense amor no trobarem mai el Nadal de Jesús”. I comencen el recorregut pels camins, carrers i places històrics de Canillo: avinguda de Sant Joan de Caselles, la Davallada, la plaça del Pui, el carrer Gran, el com de Roda.
La Nahia amb les seves amigues contemplen les dones cosidores. La Mare de Déu quan era nena a l’escola aprenia a llegir i a cosir. La Mabel els canta: “La Mare de Déu, quan era xiqueta, anava a costura a aprendre de lletra”. L’Alejandro s’encanta amb els tres Reis d’Orient asseguts als camells i els patges. Pregunta on porten els regals. L’educadora respon amb la nadala: Tres Reis d’Orient, tres bons camarades. El Dinis pregunta a la Mabel què diu l’àngel als pastors. La monitora li respon cantant: “Pastorets de la muntanya que viviu amb gran recel, desperteu-vos, veniu de pressa que n’és nat el Rei del cel”.
S’acaba el matí. La monitora duu els seus nens i nenes a l’església de Santa Creu. El porxo de l’esglesiola romànica és una paràbola fidel de l’establia on va néixer Jesús. La mainada queda captivada de Jesús, nuet, gelat de fred; de Josep que encén un petit foc per protegir el Diví Infantó; del bou i de la mula, que amb el seu alè donen escalfor al nounat. Tots s’emocionen davant la mirada de la jove mare al seu Jesús mentre està mamant. Tots voldrien ser els pastorets i les pastoretes que diuen cantant: “Què li darem al Noi de la Mare? Què li darem que li sàpiga bo?”.
Mossèn els convida al dinar de Nadal d’AINA: macarrons i aletes de pollastre. Però abans se l’han de guanyar. Els mana: que cadascun dibuixi allò que vol donar el Noi de la Mare el Nadal 2025. Dibuixeu què doneu vosaltres a Jesús el Nadal 2025.
La monitora Mabel es passeja per les taules de l’Àgora d’AINA encuriosida pel dibuix del regal que cada l’infant vol oferir a Jesús: un xumet, una manteta, un escut del Barça, una pilota, uns esquís... La Mabel corregeix el Biel, que li ofereix un mòbil: “Jesús no vol mòbils, s’estima més un petó”.
Oh, sorpresa! El Nicolau ha dibuixat un bressol amb dos nens... i cap regal.
La monitora, admirada pel regal, un bressol, i intrigada perquè a dins del bressol hi ha dibuixat dos nens, li pregunta: “No saps que el Nen Jesús és un?”.
El Nicolau, espantat per la mirada dels companys, que es riuen de l’error, mira la monitora, a qui té molta confiança, i respon:
“Soc d’una família pobra. El pare treballà, però a la mare no li donen papers de residència. A casa no hi ha diners per pagar l’habitació on vivim i menys per fer-nos regals. He pensat que si el bou i la mula li donen escalf, per què no jo? He preguntat a la seva Mare si podia ser amic de Jesús i m’ha dit que sí. Aleshores em poso al bressol i li regalo l’escalfor del meu cor i del meu cos, que el farà estar content. Ja no cal que el seu pare vagi a buscar un braser”.
A la Mabel li cauen dues llàgrimes mentre abraça el Nicolau. Els amics aplaudeixen amb un silenci de respecte i admiració. La Nahia el felicita: “El millor regal que de veritat vol Jesús és que el nostre cor sigui el seu bressol aquest Nadal”. Recorda a tots els seus companys el lema “Per Nadal cap nen sense regal” i convida a tots al regal dels Jocs de Neu d’AINA, un dia de gimcana blanca, de nadales al pessebre de la casa, el dinar de germanor i el tió, que, després de cantar-li la cançó, dona un regal a tots els nens i a totes les nenes. “Nicolau”, acaba dient la Nahia, “ja t’he apuntat als Jocs de Neu del dia 29 de desembre”.
La monitora convida a tots a donar l’escalf de l’amor a la família i a tothom que la necessiti. Que sigui el millor regal sorpresa del Nadal 2025. Els infants sols creixen quan són estimats.