On hi ha pessimisme, que hi posi esperança

Francesc d’Assís, creador del pessebre vivent al cor del segle dotzè, afegiria a la seva pregària de la pau: Senyor, que on hi ha pessimisme, jo hi posi esperança. La mainada del taller de catequesi han encès dels quatre llantions de la corona de l’Advent, el tercer que duu el nom Llantió de l’Esperança. La sagrada imatge del segle XIV que presideix el retaule de l’església de Soldeu és la Mare de Déu de l’Esperança. El poeta Tagore diu: “Cada infant que arriba al món és un senyal que Déu espera molt de tots nosaltres”. L’esperança de Déu Pare és omnipresent i infinita quan neix el seu Fill fet home en el soli virginal de Maria de Natzaret. L’esperança és or fi perquè floreix de la Gavernera que es diu amor. Ho recull Sant Joan evangelista, de qui Canillo fa festa major a Caselles: “Déu ha estimat tant el món que ens ha donat el seu Fill”. El Sant d’Assís insisteix en la pregària: Senyor, on hi ha odi, que jo hi posi amor. Senyor, on hi ha pessimisme, que jo hi posi esperança. Senyor, on hi ha tristesa, que jo hi posi alegria. Senyor, on hi ha guerres que jo hi posi pau. Gràcies, quitxalla de la catequesi de Canillo, per aquests quatre llantions: pau, alegria, esperança i amor, que fan la preuada corona d’Advent, de la Vinguda del Messies Salvador, tan esperat.

Els nois i les noies del Nadal Jove 2025 han reflexionat sobre l’Esperança. El crit que clamen quan l’ascensió és bloquejada per les tarteres: “Endavant”, esdevé el millor sinònim de l’esperança. Els nens de Bellcaire cridaven entusiàsticament: “Endavant les atxes”. Érem espavilats. Sabíem que a les fosques no poden anar cap endavant. Les comarques de la Noguera i d’Urgell són visitades per espesses boires. Els monitors i les monitores de la FEMN, Fundació d’Esplais de la Mare de Déu de Núria del bisbat d’Urgell, s’han unit al Nadal Jove amb aquestes paraules de felicitació: “Que el Nadal ens faci prendre consciència de la responsabilitat que tenim a les nostres mans quan acompanyem infants, adolescents i joves; que entenguem la importància d’una bona formació per oferir als esplais, colònies i campaments una educació de qualitat i amb sentit. El Nadal ens fa valorar la vida, l’amor i el caminar junts esperançats”.

La gent d’Andorra es mou nerviosa. Els meus companys ancians es pregunten quina Andorra volen els joves d’avui. En la nostra joventut, parlàvem dels deures a complir, de l’esforç per reeixir, de l’austeritat perquè l’ésser viure i el tenir per tenir és esclavatge. Em dol que les associacions confiïn en les subvencions. El meu pare em deia: “Ramon, que ningú et regali res; guanya-t’ho”.

L’esperança és mirar el futur sense por. Els nois i les noies del Nadal Jove han contestat la felicitació de Nadal als de la FEMN de la Plana d’Urgell, que tenen el monopoli de la boira. La compartim:

Vius un mal moment. Et trobes enmig de problemes? No oblidis mai que la boira sempre es dissipa.

Estàs atrapat en el remolí de la vida? No saps cap on vas? No oblidis mai que la boira sempre es dissipa.

Cada dia et sembla un obstacle insuperable?No oblidis mai que  la boira sempre es dissipa.

Estàs desanimat? No veus sortida possible? No oblidis mai que la boira  sempre es dissipa.

Et sents inútil i poca cosa? Et dius que “no vals res”? No oblidis mai que la boira sempre es dissipa.

Cantem “Fent camí per la vida” perquè caminar és l’esperança d’arribar al cim. Josep-Lluís Serrano, Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, escriu: “En la caminada d’aquest Advent us convido a recollir la nostra humanitat, a cuidar-la, a posar-nos en relació amb aquells més febles, més vulnerables, més exclosos de la nostra societat, sortir del nostre jo per entrar en el jo del nostre germà, apartar-nos dels camins on transita molta gent i escollir els senders per pujar al nostre Cadí”. /Primer diumenge d’Advent  30 de novembre de 2025).