Vull ser llum
Que no faltin els llums, prego a la Meritxell, que dona a llum a la Llum de la nit de Nadal
Els cònsols Jordi i Marc, amb els consellers de Casa Comuna i els veïns canillencs de testimonis, premen al prat de Sella un botonet. De cop, tot Canillo brilla. Els ciutadans han aplaudit entusiàsticament amb un “ooohhh” amarat d’emoció. El cònsol Jordi d’Alcobé ha pronunciat solemnement: “Queda inaugurat Canillo Brilla 2025”. És diumenge 30 de novembre, primer d’Advent, al capvespre. Enguany, no hi ha hagut entretemps de la tardor a l’hivern. La mainada encara jugava amb les fulles vermelloses i groguenques damunt l’herba verda del prat d’AINA, que la catifa de la neu benvinguda l’ha pintat d’una blancor d’allò més verge. La lluminària de carrers i places de Canillo ha suavitzat l’enyorança de la curta estació més bonica de l’any a Canillo, la tardor.
Que no faltin els llums, prego a la Meritxell, que dona a llum a la Llum la nit de Nadal. És la meva pregària de “fins demà” en tancar les portes del santuari a les 20 h. Els nois i les noies de campaments canten: “La nit no té fronteres” de la Guillermina i els ainistes de la casa, mentre esperen el foc de camp, canten: “Dins la fosca tot d’una / sobre el tronc d’un bell pi / s’enfila la llum...”. El gest d’il·luminar el poble compromet les autoritats i els ciutadans a encendre els llums als joves que caminen a les fosques. Els pares i els educadors tenim l’ai al cor provocat per la negra foscor que els cobreix. Canillo va més enllà d’un simple acte del consumisme nadalenc que promouen els comerços, interessats a guanyar més diners. La lluminària de Nadal ens fa veure la necessitat de conrear la cultura emocional, canalitzar les ansietats que l’economia i la vida quotidiana no resolen. No ens podem excusar dient: “Els joves s’evadeixen”. Ells ens demanen que posem ordre a la seva vida, a la de la família i a la del país.
La Llum té un valor simbòlic espiritual per als qui tenim la sort del regal de la fe en el Nadal de Jesús. Obrim el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi. Admirem: “El primer dia Déu creà la Llum i la separà de les tenebres. I va veure que era bona”. Obrim els evangelis. Cerquem el Nadal contat per sant Lluc: “La glòria del Senyor envolta de llum els pastors quan l’àngel els anuncia el naixement de Jesús”. En el cor de la nit de la Vetlla Pasqual encenem el foc nou que amb la seva llum trenca la foscor de la mort i dona escalf als cors congelats per l’orgull i l’odi. El sacerdot aixeca ben alt el ciri pasqual cantant tres vegades “La Llum de Crist”. Els fidels responen: “Donem gràcies a Déu”. La mainada al taller de catequesi ha fet la corona d’advent per al presbiteri de l’església parroquial. Unes pinyes de pi ornen quatre llantions, un per a cada setmana d’advent: l’esperança, la pau, l’alegria i l’amor. En l’encesa de cada llantió de la corona d’advent, les persones simbolitzen l’espera del naixement de Jesús.
La teòloga del Grup Sant Jordi, Montserrat Boixareu, escriu: “Els homes i les dones poden voler carrers guarnits i detalls amb la gent més propera en forma de regal, felicitació i trobades compartides. Tots aquests fets, però, no amaguen que la humanitat demani o pugui demanar més”. Demano la suma de Nadals en família per fer realitat l’Andorra de la Virtus Unita Fortior.
L’objectiu és tenir llums als carrers per a les nits més llargues de l’any i, personalment, llum per a aquests dies, i per a tots els dies a venir. La llum de tenir algú a qui estimar. La llum de tenir alguna feina útil per fer. Llum de tenir quelcom que esperar. Llum de viure l’avui i l’ara. Llum per superar la foscor que impedeix veure el que és bo, útil, bonic i alegre. Llum per fer les paus amb el passat que vol arruïnar el meu present. I, sobre totes les llums, la Llum de la Immaculada Meritxelliana de creure i viure l’eternitat, al pensament. Déu, al cor, i el món, als peus, com resa la felicitació de Nadal de la Montserrat i de l’Eduard.