La veu de la FEMN a Andorra
He seguit la meditació amb l’Evangeli a la mà
La Fundació Esplais de la Mare de Déu de Núria ha dut a terme l’Assemblea ordinària dels centres del Bisbat d’Urgell a AINA de l’any que acomiadem, 2025, a AINA. La Casa de Tothom i vi pia resplendia de la Llum maternal de Meritxell. Per a una mare, no hi ha felicitat més gran que contemplar com parlen agermanadament els fills. El Santi, del centre d’Esplai Gaspar de Portolà, president de la FEMN, ha saludat, amb paraules emotives d’agraïment, la trentena de participants. Era el cap de setmana 22 de novembre, quan a les 10 h obríem la sessió. Ens ha dit: “Gràcies, amics i amigues, per fer-nos presents els infants i els adolescents del Bisbat d’Urgell. Gràcies per prioritzar en un món tan canviant la protecció de la infància al centre de l’educació en el lleure, la seva salut, la prevenció de la violència, de transmetre el sentit de la vida amb l’amistat, la natura, la creativitat, l’art, la vostra imaginació, la intuïció, la poesia, les històries, les guitarres. Recordeu que Einstein no pensava en equacions, pensava en imatges i tocava el violí. Gràcies a AINA d’acollir una vegada més la convivència de la FEMN.”
Mossèn Joan Pau, rector de Sort, consiliari de la FEMN, ha excusat la seva presència per raons pastorals de l’arxiprestat del Pallars Sobirà. M’ha confiat la pregària d’obertura de l’Assemblea, fet que agraeixo moltíssim.
Els cristians festegem el diumenge abans de l’Advent, la Festa de Crist Rei. Els vaig oferir a cada monitor i monitora la foto del Crist gòtic del segle XIV de l’església de Sant Serní. El cos d’un Crist gòtic que tot ell és una ferida de dolor amb el rètol INRI, Jesús de Natzaret Rei dels Jueus. Cada assistent m’ha regalat el text del peu de la foto. Espigolo: “Va viure estimant i perdonant. I va morir estimant i perdonant.” Mil gràcies, amics i amigues.
He seguit la meditació amb l’Evangeli a la mà. I coneixem el cim on volem ascendir: la felicitat dels infants i dels adolescents que es diu “Regne de Veritat, Regne de Justícia, Regne d’Amor i Regne de Pau”. Ara cal saber el camí que mena a aquest Comapedrosa. Es diu:
1. Evolució. Redefinim els centres d’interès on garbellem les activitats més adients al voler de la mainada i formulem les prioritats. L’educador no viu de renda. El Concili Vaticà II en deia “aggiornamento”.
2. Voluntat intel·lectual. Els filòsofs en diuen “energia intel·lectual”. Les emocions teixeixen forts vincles de comunicació i de pertinença. Però creen guetos, clans. L’educador ha d’agermanar les emocions amb la raó, i la raó amb les emocions, per estimular-nos a escoltar, a reflexionar, a argumentar, a buscar bases comunes de convivència.
3. Retòrica, que vol dir parlar amb educació florida per fer-se escoltar. Una frase bonica queda esculpida per tota la vida en el cor dels infants, dels joves, de tothom. Els grups d’autoajuda que s’acullen a AINA en diuen “mantra”. Sant Agustí allà al segle IV ja ho practicava. Deia: “Estima i fes el que vulguis”, “la mesura de l’amor és l’amor sense mesura”, “creure per comprendre”.
4. Som monitors per servir la comunitat des del voluntariat. Estimar és servir. I com diu el Petit Príncep de Saint-Exupéry: “Creem lligams” entre persones i grups i modelem aspiracions compartides, imaginàries i esperançadores. Hem cantat “Vingui a nosaltres el vostre Regne” amb el Pare nostre musicat per la FEMN.