Campaments per créixer

El professor del congrés Juventia 25, organitzat per Cooperand, pregunta als joves: “¿Qué espera el mundo de ti?”. Era el dia 6 de novembre a l’auditori de MoraBanc.

Els nois i les noies dels campaments CAINA i TAMARROS es retroben residencialment a AINA durant el cap de setmana del capvespre de divendres 14 a les primeres hores del matí del diumenge 16. La pregunta del professor psicòleg i pedagog refresca la reflexió del diumenge a la tarda al campament de l’estiu: “Cap a quin cim vols caminar? I quin camí t’hi mena?”.

La diàspora motivada pels estudis universitaris esdevé retrobament i comunitat de nou a AINA el cap de setmana de l’estiuet de Sant Martí. La convivència a la catedral dels boscos, llacs i cims andorrans referma els lligams d’amistat que guareix la malaltia de l’aïllament. Un estudi sociològic, realitzat per les fundacions ONCE i AXA, constata: “Un 28,4% dels joves pateixen solitud no desitjada a Catalunya”. La Carla comenta: “Gràcies a la convivència dels campaments descobreixo els valors dels companys, i gràcies als seus valors m’adono dels meus valors. M’autovaloro. Els campaments em fan créixer en valors com l’empatia, l’esforç, l’esperit de servei... i el de tocar la guitarra!”.

L’abbé Guy Gilbert, capellà educador des de fa 40 anys, autor d’una trentena de llibres, dels quals els més coneguts són L’Évangile selon saint Loubard, La rue est mon église i Réussis ta vie, diu que la convivència de la família és la clau imprescindible per obrir la porta dels valors als infants i als adolescents. La pedagoga Montessori, als anys 20 del segle passat, advertia: “El que no aprens a casa amb la mama, el papa, la padrina i el padrí, no t’ho ensenyaran mai de la vida a l’església ni a l’escola”. Però l’abbé Gilbert matisa: “Totes les cases han de tenir una porta de darrere perquè els infants i els adolescents puguin sortir per administrar la seva llibertat i assaborir-la. En cas contrari, la casa seria una presó”. Els campistes donen la raó al capellà dels loubards en inscriure’s a la trobada, quan diuen: “Us trobo a faltar” (Sara); “Vull recordar els bells temps, cantar, retrobar els amics” (Guillem); “El campament... la millor experiència de vida” (Vane). La lletania de vivències s’allarga fins a 53 invocacions.

La monitora Susana saluda els campistes retrobats. Els recorda: “Aquell ésser humà que no coneix la natura, que no camina sota les branques i les fulles com si fos el seu sostre, és parcial i està ferit”. L’habilitat d’un campament ens obre un món de descoberta. Comencem a percebre-ho tot des d’una altra perspectiva, prenem consciència del cos i enfilem el camí cap a l’autonomia personal i la interacció amb la resta de companys. Les polítiques de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) recomanen els campaments com a mesura de prevenció i de tractament per a la salut individual i col·lectiva.

El campament ha estat per a mi un espai pràctic espiritual i creatiu. Les estones de silenci, els comentaris al foc de camp, la bellesa de la natura que t’omple l’ànima, l’himne abraçats fraternalment al pal de la bandera cantant: “Hem de seguir el camí / com a persones / com a éssers humans”, i la missa en un altar i una creu de quatre branques sota el toldo. Tots preguem pels joves d’Andorra i per les persones que ajuden que l’obra social continuï caminant. Al campament, tot respira germanor! Al campament “fem pinya”, com ens diu la psicòloga doctora Ros en la conferència al vestíbul del Consell General, el Dia Mundial sense Alcohol!

Els campaments CAINA i TAMARROS per als joves de 15 a 17 anys són la porta per ser educadors en el lleure. L’apropament a la natura és un valor cabdal que després transmetran als infants de 7 a 11 anys de la casa, als de 12 als 14 de la borda i als centres d’esplai. Queda palès que el punt de partida del campament és conèixer i estimar i relacionar-se d’una forma respectuosa i positiva.

No en dubteu gens ni mica, tots els qui estimeu AINA, i d’una manera especial els de CAINA i de TAMARROS, AINA aporta el seu granet de sorra per al creixement personal, espiritual i social de la joventut andorrana. Per molts campaments més per una joventut plena i compromesa!