Festa de la Tardor amb cua

Heus aquí que un noiet andorrà de soca-rel, molt eixerit, s’ha fet amic de l’Alejandro, company d’escola. El pare de l’Alejandro fa quatre anys que treballa a Andorra. Sortosament, fa un any que ha obtingut el reagrupament familiar. L’Alejandro i la seva mare han pogut abraçar el pare després de tres anys d’allunyament. La família prové del Brasil. L’Alejandro ho diu amb la morenor de la cara. Entén el català. Per timidesa, no el parla. El Serni el força sense èxit a deixar de banda tota mena de vergonya.

Les vacances de Tots Sants tenen la cirereta amb la Festa de la Tardor

El dia 3 de novembre, AINA obre les inscripcions a la Festa de la Tardor. Ha esdevingut un ús i costum andorrà que les vacances de Tots Sants tinguin la cirereta del pastís amb la Festa de la Tardor. El Serni, que des dels set anys fa colònies i participa en les festes de tardor, d’esquí de fons i de la primavera a AINA, convida l’amic Alejandro a inscriure-s’hi.

L’Alejandro li diu: “No sé de qué me hablas”.

El Serni hi insisteix: “Et parlo de la castanyada, que comença el dissabte 8 de novembre fins al diumenge després de dinar”. El bon amic Serni s’arromanga per engrescar-lo. Li explica entusiàsticament: “Casa Comuna de Canillo té el departament Cultura i Tradicions. La casa de colònies hi col·labora amb la Festa de la Tardor, que és cultura i tradició amb el plus de la convivència. L’ADN d’AINA duu la I d’“inclusió”. A AINA no es demana el passaport ni la partida de baptisme. La convivència a AINA ens fa a tots andorrans. Anima’t!”.

AINA conrea la cultura del país. L’arribada de la tardor transforma la natura andorrana: les fulles canvien de color, es tornen grogues, vermelles, marrons. Tots els colors s’embelleixen amb mil tonalitats. Els arbres entre la Valira i el santuari de la Mare de Déu de Meritxell són el millor paisatge de tardor que podem admirar de tot el Principat. Amb la tardor, les fulles de l’espai verd d’AINA comencen a assecar-se. El vent les arrenca dels arbres. Sols resten les fulles dels arbres perennes, com el cedre del Líban, que presideix les escales del Bon Dia. Els ainistes les contemplem fent murals que seran l’admiració dels escolars de les setmanes blanques que s’acullen a la casa. Els dies es fan més curts i freds. Les nits s’allarguen. Enfosqueix més aviat, amb el canvi d’hora més encara, la qual cosa ens permet fer joc de nit per observar els estels més brillants gràcies a la fresca. I després de sopar organitzar una animada vetllada a la sala verda, on les castanyes i els panellets que hem fet als tallers de la tarda són protagonistes. Revivim els valors culturals dels andorrans que durant la temporada tardoral i d’hivern se submergien en un món tancat que propiciava les relacions familiars i veïnals. Totes les parròquies d’Andorra fan la castanyada. Ho diu la dita popular: “Per Tots Sants castanyes i panellets”. Recordem que no fa gaires anys passava la castanyera pels carrers reclamant l’atenció sobre els seus productes: “Calentes i grosses, qui en vol ara que fumen?”.

L’Alejandro comença a interessar-se per la proposta del Serni. Pregunta encuriosit: “Quin joc de noche se puede jugar?”.

El Serni, satisfet per haver-se guanyat l’interès del seu amic, li explica:

La vella castanyera amaga dotze castanyes al llarg i ample espai verd d’AINA. Cada castanya porta el nom del camí que han fet els sants per arribar al cel de la felicitat ja aquí a la Terra: autodisciplina, confiança, respecte, llibertat, estudi, família, solidaritat, excel·lència, catequesi, Pare Nostre, Mare de Déu de Meritxell i molt d’Amor. Nosaltres les hem de trobar. Un cop trobades totes dotze castanyes, s’ofereixen a la castanyera a la sala dels Pariatges, on li cantem: “Marrameu torra castanyes / a la voreta del foc; ja n’hi peta una als morros / ja en queda el Marrameu mort”.

La castanyera, agraïda, els ofereix castanyes i panellets dels tallers de tardor. Els ainistes animem la vetllada amb les danses del foc de camp.

El bona nit del mossèn ens conta que el panteó del temple de Júpiter, construït per l’emperador Marc Agripa, el papa Bonifaci IV el consagrà en honor a Tots els Sants i a la Santa de les Santes, la Mare de Jesús. Posteriorment, el papa Gregori IV va designar el dia 1 de novembre per a la seva celebració. Les castanyes són el fruit del temps, els panellets són un record dels antics pans votius que s’oferien als morts per al viatge cap al cel. Un gran nombre de bones persones els recorden a tots en aquest dia. Els monitors ens ajuden a recordar persones estimades que ens han deixat. Ens fan escriure els seus noms, que posem damunt l’altar de Sant Serni mentre cantem: “... Però el record de la vall on vas viure / no l’esborra la pols del camí”.

Amic Serni, inscriu-me a la Festa de la Tardor: “Vull aturar-me en aquesta estació i en tota la bellesa de les persones i de les coses que amaga”.