La tardor acull l’emoció de la música
Aquests deu anys diuen que Cambra Romànica és ja un patrimoni humà i de valors per a Andorra
Prou de sorolls que eixorden els nostres carrers! Deixo mig estressat el cau mossèn. Busco aquell silenci que és la finestra per on entra la llum que va de dret al cor. És un captard de tardor. És l’estació de l’any de mil colors amb les seves inefables tonalitats. La tardor és la meva estació preferida. S’allarga la nit per regalar-nos uns estels brillant d’allò més gràcies als primers freds. El dia és més curt i les nits més llargues. Durant les tardes m’encanta contemplar les fulles groguenques volant abans de caure damunt l’herba verda per teixir l’enlluernadora catifa de colors. La gent gran de Canillo diu: “Si de l’hivern passem a l’estiu, l’absència de la primavera és recompensada amb una tardor que ens escalfa amb un llarg estiuet de Sant Martí”. El silenci em torna la pau. Em fa sentir una persona privilegiada de viure a les altures canillenques.
L’estiuet de Sant Martí a Canillo s’autoanomena des de fa deu tardors Cambra Romànica, dissabtes musicals. Unes melodies de Cambra Romànica en petits quartets de músics de casa que escalfen el meu cor. Em fan present el que va escriure Aristide Quintilien al segle III:” Il n’y a aucune activité humaine que peut se passer de la musique”. Entro a l’església. Les velles pedres vibren amb la felicitat d’uns músics que mostren la bellesa de la seva ànima mitjançant unes notes humanes-celestials.
Els assistents mirem, contemplem i admirem la bellesa de l’església que prové del romànic i de les obres d’art que guarda gelosament, mentre els músics, en directe, ens encomanen les seves emocions. Agermanament harmoniós del temple amb l’art de la música esdevenen en mi una pregària per la pau.
Felicitem-nos pels deu anys de Cambra Romànica. Les nombroses dificultats dels inicis fan que la nostra felicitació sigui més joiosa. Aquests deu anys diuen que Cambra Romànica és ja un patrimoni humà i de valors per a Andorra. Que l’escenari que permet als joves músics presentar-se als ciutadans d’Andorra és un dels principis de l’ADN cultural de l’avui i del demà d’Andorra. Que el desè aniversari de Cambra Romànica tingui com a cirereta la felicitació de les institucions de Canillo, de Govern, de l’ONCA, de l’Ambaixada de França i de totes les persones que li donen suport. Ressaltem, sobretot, la desfilada de músics mestres com Lluís Claret, Caroline i Stéphane de Mahieu, el pianista Licciardi i la poesia de Dallerès de qui el compositor Corintin Boisiier ha musicat per a la Cambra Romànica.
Gràcies, Cambra Romànica, d’embellir la tardor preciosa andorrana.
Gràcies d’agermanar l’essència de la música amb el patrimoni de les esglésies romàniques de Canillo.
Gràcies de fer callar els meus sorolls estranys per omplir-los amb el silenci de l’espiritualitat.
Gràcies de poder escoltar de veritat. Des de l’interior. Sense entendre, només escoltar unes melodies que revelen emocions incomunicables de les quals en brolla l’autèntica pregària de la pau que al dir de Jesús de Natzaret “És la pau del cor que ningú ni res t’arrabassarà.
Gràcies, Associació de Cambra Romànica, perquè el millor regal que ens feu és poder escoltar la millor música, aliment de les ànimes.
Encenc un ciri a la Mare de Déu de Meritxell per deu anys més de Cambra Romànica. L’arquitecte Ricard Bofill bastia la seva nova casa escoltant Bach a l’esglaó del presbiteri mirant Casamanya. Avui, la Patrona d’Andorra somriu quan Cambra Romànica li ofrena un dels seus concerts.