Fer anys ensenya la felicitat
El regal més preciós que puc fer és la reconciliació
La Festa Magna m’ha recordat la padrina Teresa que em predicava un dia sí l’altre també: “No aniràs a dormir sense haver après alguna cosa nova”. Passo la pregunta a la mainada abans de contar-los la llegenda de bona nit: “Què heu après avui?”. Les respostes plouen com a xurros. Espigolo. He après
Que avui ha estat un dia molt bonic.
Que l’alegria més gran és ajudar un company.
Que el fracàs no és no arribar al cim; és no començar a caminar.
Que la felicitat més feliç és la felicitat compartida.
Els monitors no volen ser menys que els infants de la seva patrulla. Diuen per escrit el que han après. Transcric tal com raja.
Que el millor monitor educador es diu exemple.
Que el meu enemic és quedar-me al sofà amb el mòbil.
Que la pitjor dieta és la gola, l’addicció.
Que la meravella més captivadora d’AINA és la convivència.
Quan la mainada es troben al primer son, el Pau entra al cau mossèn. Em mira als ulls. Em pregunta: “Mossèn, què has après amb els 86 anys caminats?
Llegeixo en la seva mirada el pensament del seu avi, company de camí des que vaig venir a Andorra l’estiu de 1966. Li responc com ho faria el seu avi, Josep Maria.
He après que la conversa amical és la distracció més divertida.
Que la feina és la distracció més festiva.
Que el regal més preciós que puc fer és la reconciliació.
Amb el pas dels anys, guiat per l’Evangeli de Jesús, he descobert el camí de l’autèntica felicitat. “Feliç tu que has cregut”, diu Isabel a Maria, la seva cosina. Jesús completa: “Feliços els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden al cor”. I el Sermó de la Muntanya, el de les Benaurances, és la columna vertebral de la Bona Nova de Jesús de Natzaret.
M’explico per a les meves amigues i amics de la Festa Magna.
Feliços els vells que somriuen sempre. Tindran sempre la joia de tenir algú al seu costat i tothom els recordarà amb agraïment.
Feliços els vells que ja accepten no manar i deleguen les responsabilitats, tindreu el goig de veure que els joves aprenen de vosaltres i confien en vosaltres.
Feliços els vells pacients, pacífics i acollidors. Sereu anomenats fills de Déu. Jesús diu: “Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu” (Mateu 5,9).
Feliços els vells que valoren la seva vellesa, perquè en el seu capvespre sabran donar gràcies del gran do de la vida. Donar gràcies també a les pedres i tarteres del camí.
Feliços els vells que es mantenen optimistes i no rondinen sempre contra el sofriment. Mai no els faltarà la companyonia.
Feliços els vells que acceptem amb la mirada confiada i serena les seves limitacions, perquè amb la Mare de Déu de Meritxell cantareu: “Magnífic” el Senyor s’ha complagut en la meva petitesa i m’omplirà de les seves gràcies”.
Feliços i benaurats tots els vells que, trobant-se sols i abandonats, continuen resant, estimant i donant pau, perquè se sentiran estimats de Déu, com ho diu l’ull de Déu Pare a la corona de la Mare de Déu de Meritxell.
I com va escriure Victor Hugo, “les plus belles années d’une vie sont celles que l’on n’a pas encore vécues”.