La mà de la Festa Magna
L’ancianitat és la meravellosa etapa que corona la nostra realització personal i la nostra perfecció moral
Em disgusto quan el meu amic, a qui amb els meus 86 anys li’n porto dos d’avantatge, em mostra la tristesa d’envellir. Li dic amb un ample somriure que l’ancianitat és la meravellosa etapa que corona la nostra realització personal i la nostra perfecció moral. Dono gràcies per haver arribat al cim del Casamanya. Somio en el Comapedrosa. L’animo a pelegrinar a Meritxell el 7 d’octubre per festejar la Festa Magna d’Andorra. El bisbe i Copríncep Josep-Lluís celebrarà la missa. La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, amb el seu equip i els cònsols o consellers de les set parròquies, presidiran la celebració. Nosaltres, la gent gran, ens sentirem cofois de veure com la Mare de Déu de Meritxell obre la mà i ben estesa la dona a tots, un per un. I, amb el seu cor maternal, ens demana que li donem la nostra. A les mares no se’ls pot donar la mà buida. Omplo la meva mà d’actituds positives. Companys de la bellesa de la vellesa, omplim la nostra mà per correspondre tant d’amor de la Patrona d’Andorra, a qui els més de tres-cents fidels de la Festa Magna li canten: “Feu d’aquest cimal / dels pobles d’Andorra / la casa pairal. Ave Maria.”
Animo el meu amic a peregrinar a Meritxell el 7 d’octubre
Tots els éssers vius neixen, creixen, envelleixen i moren. Nosaltres, els humans, no en som l’excepció. Accepto l’envelliment amb esperança i no amb resignació. La resignació al pes dels anys porta la tristesa i la pèrdua d’autoestima. Els psicòlegs parlen de les “tasques vitals”, és a dir, de certes actituds que cal potenciar en cada etapa de la nostra vida. L’acceptació amb optimisme i humor és una de les més importants de l’envelliment.
L’actitud de l’agraïment segueix l’optimisme de l’envelliment. Amb la jubilació comença l’etapa de donar gràcies. La satisfacció de donar gràcies la vaig aprendre de petit de les padrines Teresa i Carme. Vivim l’etapa de la vellesa per dir gràcies tot contemplant el meravellós paisatge de la vida caminada. No oblidem l’agraïment a les pedres que ens feien el camí difícil. El psicòleg em demana d’escriure el rànquing dels favors rebuts i de les obres bones del dia realitzades. He anat més lluny. He escrit el llibre Carta d’un capellà jubilat als seus amics per dir gràcies a tothom. Gràcies a la família, als mestres, als companys i als ainistes he fet el camí que somiava. Zinedine Zidane deia: “Les performances individuelles, ce n’est pas le plus important. On gagne et on perd en équipe.” Vosaltres, padrines i padrins, heu deixat unes empremtes que romandran en els vostres fills i nets. L’estimació que heu donat, els ajuts que heu prestat, us han d’omplir de felicitat. Doneu gràcies pels bons fruits que donaran.
Fer anys ens regala el valor de la humilitat. L’ancianitat dona pas als joves. Passem la responsabilitat a la nova generació. Soc un analfabet en la tecnologia. Dilluns 22 de setembre, tingué lloc, a la sala del comú de la Massana, el campionat nacional de jocs de taula de la gent gran de les set parròquies. Per sortir del pàrquing, després de 20 minuts de provar totes les tecles, vaig demanar ajuda al primer noi que vaig trobar. Va estar molt content que li demanés ajuda. Ho confesso. Acompanyo els ainistes fins a la Coma de Ransol. Quan enfilen el sender cap a la Serrera, el meu cor plora per no poder-los acompanyar. Miro la Verge de Meritxell, la humilitat personificada. Canta la seva petitesa. Calça els esclops de les humils pageses canillenques de fa 70 anys. La seva humilitat li fa dir: “Déu m’estima.”. I Déu Pare la fa Mare de Jesús i, al peu de la Creu, Mare de tots nosaltres. L’ull de Déu que la Verge de Meritxell duu a la corona és penyora del que comparteixo.
La muntanya sense pedres no és muntanya. La vida sense errors i pecats no és vida. L’ancianitat omple els anys de tendresa. L’altra cara de la tendresa és el perdó. Amb el perdó i la tendresa retrobem la germanor que la Festa Magna festeja. Em deia un exmossèn que ens ha deixat el dia de la Mare de Déu de la Mercè per un ictus: “A la vida sempre guanyes. Quan guanyes, guanyes. Quan perds, aprens.” Gràcies al perdó ens donem novament la mà. Junts ens aixequem de la caiguda. I continuem caminant pas a pas.
En l’encaixada de mans amb la Mare de Déu de Meritxell, trobo el valor que dona sentit als meus 86 anys: “Saber ser útil.” Ella resava cada dia: “Soc la servidora.” A mesura que em faig gran perdo facultats i pateixo limitacions. Josep Maria Espinàs va escriure: “Cada any em jubilo d’un parell de coses: no contesto a les cartes que rebo i limito les reunions.” Però això no significa que la vida de la gent gran sigui inútil. Voleu tasca més gratificant que la fer d’avi o d’àvia? AINA el dia 24 de setembre acollia els 26 nens i nenes de la maternal andorrana de Canillo. Participar en les seves activitats, m’ha rejovenit. Admiro molts amics que de l’espai de la vellesa en fan un camp de voluntariat. Em deia la Carme: “Acompanyar una persona a passejar cada dia dona sentit a la meva vida.”
Recullo el missatge de la presidenta de l’Associació de la Gent Gran de Canillo: “Diem amb tota certesa que nosaltres no anem enrere, sinó sempre endavant.” Omplint-nos cada cop més de Vida, fins que arribem a la plenitud. Quin goig!