Sant Bartomeu, patró de Soldeu

La taula de Sant Bartomeu ha agermanat, fidels a la tradició, els veïns del poble, les autoritats de la parròquia, els estiuejants d’alta muntanya. La missa ha estat solemnitzada amb els cants dels infants de Sant Josep de la Muntanya. És el catorzè estiu que la parròquia de Canillo l’acull bolcant-s’hi amb tota mena d’atencions. El cònsol Jordi Alcobé ha recordat que Bartomeu havia estat un nom popular a Canillo, fins al punt que algunes cases en porten el nom com Bartolò, nom abreujat de Bartomeu. La Quadrilla ha posat la cirereta al pastís de la Festa de Sant Bartomeu amb un sucós piscolabis a la plaça del Telecabina.

Bartomeu és un nom hebreu que alguns tradueixen com a “fill de llaurador”. Era de Canà de Galilea, poble on Jesús va fer el primer miracle a petició de la seva mare en convertir l’aigua en vi per no deixar en ridícul els nuvis. Fou un dels primers apòstols cridats per Jesús. El seu camp apostòlic fou l’Índia oriental. Per aquest motiu, quan hi arribaren els primers descobridors portuguesos, a principi del segle XVI, hi trobaren comunitats cristianes. Comunament ha estat admès que l’apòstol convertí el rei d’Armènia, fet que enutjà de tal manera el seu germà, que el martiritzà espellant-lo, com era costum persa. El fet de ser esgarrifosament martiritzat llevant-li la pell fa que sigui invocat com a patró pels pelleters i pels carnissers. Al retaule gòtic de Sant Joan de Caselles de 1537, Sant Bartomeu hi és representat nu amb un ganivet a la mà. Hem d’imaginar-nos que l’artista l’hi va posar en honor el seu patronatge sobre el poble de Soldeu, em deia l’arquitecte Cèsar Martinell.

El nom del poble que acull Sant Bartomeu, Soldeu, podria ser d’origen vascó (zeldi i bide). Soldeu, poble i veïnat de la parròquia de Canillo, era el nucli habitat més alt d’Andorra (1.825 m). Es troba situat a la riba dreta de la Valira d’Orient que glossa mossèn Cinto Verdaguer: “El riu besa el poblet de vuit cases pairals amb una música que sona pianíssima i amb prou feines perceptible a causa dels prats que l’empresonen en plena joventut...”. Mossèn Cinto acompanyat del vicari de Canillo, mossèn Francisco Albós, en arribar a Soldeu l’any 1883, deu anys després d’haver proclamat la Mare de Déu com a Patrona d’Andorra, va escriure, sorprès i amb mig somriure, al seu dietari: “Groguegen –no tots– els blats encara per segar, i en verdegen alguns– avui 4 de setembre”. Els veïns de Soldeu van trobar en l’engreix d’ovelles, cavalls, bous i mules la principal activitat econòmica. El 1788, el viatger Francisco de Zamora descriu el bestiar boví de Soldeu com a gran i formós.

L’església que acull la sagrada imatge del patró Sant Bartomeu s’obrí novament cada diumenge a partir de la Festa de Sant Bartomeu de 1966. És una església de planta quadrada i amb un petit campanar que a Soldeu deien de “cadireta”. Amb l’arrendament d’una terra a l’entrada d’Incles es va posar l’altar de cara als fidels de pedra de granit de Lles. Els nuvis de plata, Antoni i Manela, celebraren la festa dels 25 anys de matrimoni regalant els bancs i el mobiliari de Sant Bartomeu. L’assessor de les obres fou el monjo de Montserrat Cebrià Baraut. Estava enamorat de la talla de la Mare de Déu de l’Esperança del segle XIV. Fou llevada d’un Calvari, però ningú sap de quin. La captivadora Mare de Déu presideix l’altar de Sant Bartomeu. La creu de l’altar és única perquè guarda els branquillons de l’arbre. Agermana l’arbre del paradís, causa de la mort, amb l’arbre de la creu, portador de la Vida nova del Ressuscitat.

El patronatge de Sant Bartomeu camina entre la llegenda i la tradició. Ambdues relaten que el nostre patró predicà també a la veïna França. No és estrany que els fidels de Soldeu fronterers amb els francesos s’encomanessin la devoció. Els ancians del poble em contaven que enrere a principi de juny sortien en colles cap a la plana d’Urgell a segar els blats per continuar cap a la Noguera, el Mig Segre i fins a l’Alt Urgell. El retorn al poble s’esqueia a les vigílies del 24 d’agost, festa del sant. De nou a casa amb la família, l’alegria era tanta que el dia de Sant Bartomeu era una segona festa major amb missa, cant dels goigs i dinar de germanor i la música d’acordió que hi posava el toc d’or final.

El Soldeu de la millor neu del planeta segueix transfigurant-se com al Tabor de Jesús, “on la seva túnica resplendia amb la llum blanca com la neu” fidel a les arrels de l’avet i de Bartomeu. El poble ha cantat un any més: “Al recer d’aquesta església /compartim el pa i el vi /i tenim ànsia infinita /de Jesús, Jesús diví /de per tot cal ésser fort. /Patró nostre, no ens deixeu /de Soldeu sou advocat /Gloriós Sant Bartomeu”.

Seguim el camí de la convivència. Ens comprometem a seguir les petjades de sant Bartomeu. Felip, amic de Bartomeu, li diu: “Vine, Bartomeu, i veuràs qui és Jesús”. D’aquella convivència d’un llarg cap setmana nasqué el nostre “Gloriós Sant Bartomeu”. Els ainistes, durant els mesos d’estiu, i els esquiadors de l’UCPA, Union Centre Plein Air, creat per De Gaulle per aixecar la França deprimida per la guerra, a l’hivern, ratifiquen: “Només amb la convivència farem el món millor del que l’hem trobat” (Baden Powell).