La segadora-batedora

“A l’estiu, segar i batre”, sentia dir a Bellcaire, quan era petit. He vist segar el blat amb màquina, darrere la qual lligàvem les espigues per fer les garbes que protegíem en una garbera. Els camps segats portaven amb el carro les garbes a l’era. Batíem les espigues amb el rodet i el trill estirats per la mula. En dèiem “batre a potes”. A finals dels anys 50, vaig treballar a la màquina de batre del Cosmet de Penelles amb un equip de bellcairencs. En els primers anys de mossèn he conegut la segadora-batedora que al pla d’Urgell encara li’n diuen “cosechadora”.

Jesús té paràboles alliçonadores sobre el sembrar. No menys precioses són les del segar i de recollir el blat. El Mestre Jesús es queixa: “Els camps de blats per segar són nombrosos i ens falta segadors. Pregueu! Joves, animeu-vos”, ens diu avui.

AINA ha sembrat durant tots els mesos del curs 2024-2025. Ara al juliol i agost, mesos d’estiu, sega i recull el blat que posa al sac i ben lligat. Els nois i les noies dels campaments d’AINA han gaudit del bon gra al voltant del foc de camp. Els joves TAMARROS es conten a l’escalfor de les flames i sota els estels les vivències de la convivència. Em fa feliç espigolar les espigues més granades del Diari del campament. Medito davant la meva Confident, a qui dono gràcies per la bona collita de l’estiu 2025. Transcric algunes espigues de la Jana Bardera, que acaba el tercer estiu de TAMARROS. Escriu:

Dono gràcies a la meva confident per la bona collita de l’estiu 2025

“Aquí asseguda sota la lluna plena i escoltant les cançons del grup de companys al voltant del foc, em sento feliç com a casa. La llum natural de la lluna, la claror de les flames del foc de camp fan que torni a recordar les etapes que he viscut a AINA: casa, borda i Tamarros.

Casa. Era una nena innocent que aprèn inconscientment i s’obre a nous valors que a poc a poc entren dins de la meva vida per començar a caminar amb ells.

Borda. Busco la llibertat. Vull experimentar el pas de nena a preadolescent. Faig colla. Creem llaços d’amistat amb persones conegudes i desconegudes. Convivim les 24 hores del dia. Compartim natura, muntanyes, somnis, cançons per acabar en un campament ple de màgia. Un campament que no es pot explicar en paraules. S’ha de viure. Campament que et fa sentir el teu ésser més fondament profund.

TAMARROS. Dels tres estius, és el meu últim any de campament. He tornat a descobrir el que AINA vol dir per a mi. He tornat a connectar amb mi mateixa. He tornat a connectar amb aquells sentiments que em fan sentir realment viva. Gràcies a les colònies i al campament soc la persona que soc. Escric per dir que Tamarros tindrà sempre un lloc dins del meu cor. Vull continuar cantant les cançons per sentir l’esperit Tamarro.

Si soc sincera, tinc por a perdre l’esperança en la societat que el grup de joves m’ha donat. Tinc por a no trobar un lloc on poder parlar amb aquella sinceritat que vivia en el campament. Aquí he après a oblidar el preu que tenen les coses per conèixer el seu valor. En una societat carent de significat, TAMARROS em diu: VIU. Jana, riu, canta, balla sense por. La felicitat no es troba en les medalles. Es troba dins nostre. La felicitat ve de nosaltres, dels nostres riures, veus, cançons, suor, de les nostres llàgrimes. Els excessos materialistes ens desconnecten de la vida. Això em diu el campament Tamarros. Sento molt d’amor envers totes les persones que han fet possible aquest campament”.

Gràcies, a tu, Jana, per tantes iniciatives que, com diu el Petit Príncep de Saint-Exupéry, han creat lligams d’amistat indeslligables entre tota la colla tan diversa i tan unida a la vegada.

La visita que ens feu el senyor bisbe Josep Lluís ha encoratjat a seguir el camí de la Jana. El seu missatge és clar i català: “L’oferta en l’educació en el lleure és per gaudir de la natura i de les muntanyes, per conèixer noves amistats, per assumir noves responsabilitats fora de l’àmbit familiar i també per enfortir els lligams afectius envers el pare, la mare i els germans des de la distància. En definitiva, les estades de colònies i campaments són dies per enfortir i fer madurar el futur de la nostra societat, la nostra joventut”.

Arramasso el bon blat de la sega de l’estiu 2025. En faig farina i la pasto amb l’adient llevat per posar-la al forn d’on surti un pa rodó ben olorós tot cantant “ Quan partim el pa sagrat, ens fa do del seu amor: / És el pa de l’amistat, el pa de Déu”.