La Masia de Can Barça

Dos bombers veuen molt de moviment a dalt del coll d’Ordino. S’acosten al grup de joves que arriben carregats de motxilles que fan més embalum que els seus atlètics cossos. Els bombers duen escrit a la camiseta Bombers socorristes de muntanya. És dilluns, 28 de juliol. Són les nou del matí. Els 40 nois i noies inscrits al campament Tamarros van arribant acompanyats dels pares o mares. Els vuit monitors del campament els esperen. Passen llista. Els acullen amb amples somriures. Fem una rotllana per inaugurar el campament 2025. El primer Tamarros fou l’estiu de 1982 al bosc de les Fonts, després de la Devesassa en un planell molt acollidor del bosc travessat pel Camí del Gall.

L’entusiasme dels joves tamarros sorprèn els nostres amics bombers. Em demanen què és això dels tamarros? No tinc temps per donar explicacions. Els dic secament: “És la Masia de can Barça. Els tamarros són per a AINA el que és la Masia de can Barça per al Futbol Club Barcelona.”

Fa 49 anys transformàrem la cort de la rectoria en l’alberg Casal Sant Serni. En aquells anys tenia un amic, fill de Bell-lloc d’Urgell, que era el pedagog de la Masia del Barça. Cercava els seus consells per conèixer el camí a seguir amb els joves de 15 a 17 anys acollits al nou alberg. Em deia: “De l’educació dels joves depèn el futur del Barça i del país. Cada jove ha d’arribar a ser el que pot ser, ni més ni menys. Si pot arribar al primer equip, hi ha d’arribar. Però si sols pot arribar al segon equip, no es pot quedar al tercer. L’educació juga un paper fonamental en la vida de cada jove. Cal harmonitzar xutar la pilota amb la poesia com ho practicava Pep Guardiola, amic del poeta Martí Pol.” Ho vaig tenir clar. Si de la Masia del Barça han de sortir els millors jugadors de primera, dels campaments Tamarros, i des de fa 30 també de Caina, s’han de forjar els millors educadors en el lleure per als 100 ainistes de la casa i els 48 de les bordes.

Tamarros no inventa res de nou. He donat la benvinguda al coll d’Ordino als campistes i als familiars. Els he recordat les paraules que va dir el director de l’escola, en Paul Geheed, parlant del reconegut cineasta Klaus Mann, l’any 1942: “A l’edat de 16 anys era un adolescent que gaudia d’una educació lliure marcada pel respecte i la joia de l’amistat, els debats, les passejades pels boscos de la rodalia i els vespres fent rotllana prop del foc.” En un món ideal, els monitors i les monitores, educadors en el lleure, han de ser persones ben preparades de la societat, autèntiques expertes en el seu camp de colònies i campaments: psicologia, primers auxilis, gimcanes, jocs. A més a més, han de gaudir d’una cultura àmplia que inclou històries, tradicions andorranes per saber d’on venim i cap a on anem. Els bons educadors en el lleure ajuden una mica a recuperar la visibilitat de les humanitats que ara mateix estan a l’UCI. I tot es fa caminant pels llacs i cims del nostre paradís andorrà.

Pujo a Mereig que acull el campament Tamarros. Els joves campistes em fan mot feliç quan compartint el sermó de la missa de diumenge em confien:

Demano al campament fortalesa i em dona dificultats per enfortir-me.

Demano saviesa i em dona problemes per resoldre sol i amb els amics.

Demano amor i em dona persones amb problemes a qui ajudar. Demano favors i em dona oportunitat d’un dia ser monitora voluntària d’educar en el lleure de les colònies d’AINA.

La Neus, de l’Aldosa de Canillo, ha participat ben dinàmicament durant tres estius en el campament Caina. En cloure el cicle escriu una carta d’agraïment als monitors. Dona fe que formen educadors de primera divisió. Gaudim-la:

“El final d’una etapa, inici d’un record etern.

Després de nou anys, avui sento com es tanca una etapa molt especial de la meva vida. Nou estius de rialles, d’aventures, de pors superades i d’amistats que van néixer a la casa de colònies, a la borda i entre tendes de campanya d’AINA. Vaig arribar sent una nena amb la motxilla plena d’il·lusió i potser una mica de por, i avui me’n vaig amb el cor ple d’agraïment, records i una miqueta de tristesa.

He crescut entre jocs, cançons, nits d’estrelles i històries que només es poden viure aquí. AINA m’ha ensenyat a estimar a tothom, a cuidar els altres, valors que només es poden aprendre allà i, sobretot, a ser valenta. Cada any era un nou capítol, una nova oportunitat per descobrir qui era i qui volia ser.

Avui, al dir adeu, no ho faig amb un comiat, sinó amb un somriure ple d’història. AINA sempre formarà part de mi. Encara que deixi enrere les colònies com a nena, el que he viscut aquí m’acompanyarà sempre, com una estrella que mai no s’apaga.

Gràcies per tant, AINA. Aquesta etapa s’acaba, però els records seran eterns, però s’obre un nou llibre amb les pàgines en blanc per poder escriure una nova etapa com a monitora.”

Gràcies, Neus. Els infants d’AINA compten amb tu com a monitora l’estiu del 2026.