Jove, obre els ulls

El camí d’AINA obre els ulls cap a nous horitzons. Els monitors i les monitores, des de l’estiu de 1976, han llaurat, sembrat i conreat el primer dels objectius de l’ADN d’AINA: fer país. Els joves amb l’entusiasme de fer conèixer i estimar Andorra crearen,  enguany fa 30 anys, el campament CAINA. Els joves de 15 a 17 anys poden caminar en tres estius tot el seu país andorrà: 1r estiu, Camins, 2n estiu, Llacs i 3r, Cims. Fer camí amb la mirada atenta és la millor resposta a les inquietuds dels nois i de les noies que volen omplir la seva vida amb la bellesa de la natura, amb els lligams de l’amistat, com diu el Petit Príncep de Saint-Exupery, i amb la riquesa de les tradicions, on poden veure d’on venim i cap a on anem. Els cims de CAINA es coronen amb la titulació d’educadors en el lleure a AINA durant la segona quinzena del mes d’agost.

El pas de l’adolescència a la joventut a CAINA duu el nom de felicitat. A la claror i escalfor del foc de camp escolto els 12 cainistes que s’acomiaden dels companys per haver omplert les tres etapes. Espigolo en el camp de les seves emocions: soc feliç quan puc donar el que he rebut a CAINA. Fer feliços els altres és la meva felicitat. Gràcies a CAINA he completat l’educació rebuda a la família i a l’escola. Somio ser monitora perquè no hi ha més felicitat que la d’ajudar un infant a créixer en una vida plena de valors. La gavernera florida de CAINA durant els 30 anys caminats no caben en un missal! Les gavernes de CAINA embelleixen els paisatges andorrans. Només cal obrir els ulls.

El pas de l’adolescència a la joventut a CAINA duu el nom de felicitat

L’Anna Papió, que fou monitora d’AINA i de CAINA, ha dit a la missa de Festa Major de Canillo presidida pel síndic general Carles Ensenyat i el cònsol Jordi Alcobé solemnitzada pels 46 cainistes i 152 ainistes: “Avui celebrem la finalització el 30è  CAINA. Per la gent que no ho coneix recordo que són 30 anys  fent campament d’aligots itinerant d’AINA. Els números parlen per si sols: han estat 10 voltes  a Andorra, més de 60 monitors i 300 cainistes. És una gran gesta. Dos dels germans Beal, Xavier i Oriol, la Núria Guerrero i el Pere David Planesdemunt van idear el projecte: les 3 etapes de la volta a Andorra per fer-la en tres anys”. I completa: “CAINA aporta als nostres colonistes conèixer el país per poder-lo respectar i estimar en tota la seva bellesa, en tota la seva grandesa, per saber d’on venim, valorar  el que tenim i ser crítics cap a on va ANDORRA, les nostres arrels”.

La foto de família del 30è campament CAINA reuneix els monitors que ho han donat tot des de la gratuïtat i el voluntariat per obrir i traçar aquest llarg camí. Des dels peus de la meva Confident, la Verge de Meritxell, dic pregant: gràcies a totes i a tots.

AINA és l’obra social, lúdica i pedagògica de la Mare de Déu de Meritxell. El treball gratuït dels monitors i monitores n’és un dels pilars que sosté l’obra social. Els companys de carrer veuen els monitors voluntaris com a “rara avis”. La generositat dels monitors els fa dir: “Rebem més del que donem”. Els psicòlegs ho signen. Fer voluntariat fa créixer l’autoestima. Només per creure més en mi mateix, he de donar-me altruísticament al company de camí. Educar en el lleure desarruga l’esperit, fa realitat la coeducació i de les dificultats en collim somriures, talment com Jesús a les bodes de Canà que convertí l’aigua en el millor vi.

L’escriptora Laura Mor del Grup Sant Jordi escriu a l’Ara del dia 17 de juliol: “En una època d’apatia i de manca d’horitzons, convé recuperar el sentit  positiu de l’existència. El millor espai per fer-ho és la comunitat. Les colònies ben orientades és una escola perquè els nostres infants i joves creixin amb una mirada oberta als altres. Les excursions pels camins, llacs i cims conviden a la transformació. Ens fan veure-hi més clar”.

Dic a reveure als 46 cainistes amb un joc. Els pregunto: quan s’acaba la nit i comença el dia?

Una patrulla contesta: “Quan es pot distingir un gos d’un cabrí”. Una alta patrulla diu “Quan distingim un desmai d’un xop”.

Els dono la resposta evangèlica: “Quan, en la mirada de qualsevol nen o nena, noi o noia, home o dona que et mira els teus ulls, ets capaç de reconèixer-hi  un germà o una germana. Fins que no arriba aquest moment, és de nit en el teu cor”.

Els cainistes m’han donat les gràcies pel meravellós missatge per veure-hi clar en cada dia de l’any, cantant-me “La muntanya venerada”. És la meva cançó preferida del cançoner d’AINA.