Gimcana de la felicitat

“He pujat a fer colònies per trobar la felicitat, i no l’he trobada”, diu enfadat el Serní al monitor de la Borda d’AINA.

El Serní és de casa benestant. Té tot el que vol. La seva habitació, un calaix de sastre, és plena de capricis. Pel que fa a la tecnologia, està a l’últim crit. Els companys lamenten que en sigui un addicte. El seu pare i la seva mare només viuen per a ell. Quan li preguntem què vol ser a la vida, respon que un jugador triomfador del Barça. Amb tot i això i altres mil coses, la vida del Serni és buida. Els pares no comprenen la mirada trista, avorrida i perduda del Serni. L’estiu passat l’enviaren a casa dels avis. Creien que el canvi d’aires li alegraria la crisi de l’adolescència.

Els pares del seu pare viuen en una masia de Ribera de Cardós. L’avi li ensenya com guardar el ramat d’ovelles en aquells prats tan verds de l’entorn de la masia. Hi fa de vailet, que en deien abans. El Serni s’avorreix també veient com l’avi muny les vaques cada dia de bon matí. La rutina de la vida a pagès ja no l’aguanta més. El Serní no vol acabar l’estiu al Pallars. Telefona als pares que el vagin a buscar.

Uns companys de classe, en veure sempre el posat trist de l’amic Serni, li diuen que a AINA hi trobarà la felicitat. El Serni resta bocabadat davant els amics que interpreten amb benvolença les actituds dels altres encara que les aparences siguin contràries. Els amics li contesten: “Passem per ingenus però la felicitat té aquest preu, i això ens ho ha fet descobrir AINA”.

Hi ha tres camins per arribar-hi: ser gentil, ser gentil i ser gentil

El monitor d’AINA vol de totes, totes, que el Serni trobi la felicitat. Organitza una gimcana a la recerca de la felicitat. La patrulla del Serni va al poble de Canillo a preguntar per la felicitat dels veïns

Pel camí d’AINA troben el Pep que dalla l’herba del prat. S’hi acosten i, sense més ni més, li diuen: “Bon home, sou feliç?”

L’home, tot sorprès per la pregunta, que no li havien fet mai a la vida, pensa un moment i respon: “Que si soc feliç? És clar que sí. Aquí em veieu cansat i suant, dallant el camp, però és el meu tresor. Amb l’herba dallada dono menjar a les vaques i al ramat d’ovelles que em donen per viure la meva família. El meu cor està content mentre faig la feina, perquè és el que haig de fer, i ho faig per als qui estimo”.

El Serni veu una mica més amunt del toll de Sant Joan un pescador de canya. Aquest no serà feliç, diu als companys de la patrulla. El meu avi de Ribera em deia: “Pescador de canya, pescador de gana”. Se li acosten i li fan la mateixa pregunta: “Bon home, sou feliç?”

El pescador, sorprès també amb la pregunta, els respon: “És clar que soc feliç. Sabeu què és arribar a casa amb un parell de truites del riu Valira? L’alegria de la família val tots els tresors del món. Aquesta joia fa que segueixi aquí pacientment tot el temps que faci falta i em senti feliç de fer-ho”.

Els ainistes de la Borda pugen el carrer Gran. Davant de la font del molí troben la padrina Lola. El Serni li pregunta: Vós, quan éreu com nosaltres, éreu feliç?

La padrina els somriu. Els diu: “Nosaltres, quan érem com vosaltres sou avui, no teníem res i no ens faltava res”. Els joves no entenen la resposta. Decideixen anar a l’escola on les mestres programen el curs 2025-2026. Pregunten a la Laura, professora del col·legi Maria Moliner. “Senyora professora, sou feliç?” La professora i escriptora Laura els alliçona: “L’ansietat ve de la por de no tenir prou èxit, no ser prou jove o prou ric, de no estar prou prim. La meva recepta de la felicitat és tenir projectes, compartir temps amb gent divertida, llegir un bon llibre”.

Gràcies, senyora professora. Ho practicarem, li confia el Serni.

Al vespre el monitor organitza a la sala blava de la borda del Bob la posada en comú de la gimcana. Les espigues recollides pels ainistes són un tresor que el mossèn garbella amb la paraula de Jesús: “Jesús va fer el sermó de la felicitat a la muntanya. Jesús diu que ser feliç és una obligació per a tothom: “Feliços els pobres d’esperit, feliços els qui posen pau, feliços els nets de cor... feliços els qui feu el cor fort davant les tarteres de la muntanya de la vida”.

El Serni aixeca la mà i pregunta: I per a vós, mossèn, què és la felicitat?

Em fa feliç la pregunta. Responc per a tots. Hi ha tres camins per a arribar a la felicitat. El primer es diu “ser gentil”, el segon es diu “ser gentil” i el tercer es diu “ser gentil”.