Sentir per sentir, cantem

“No sé si hi ha Déu. Però quan la mainada d’AINA canta, me’l trobo”, em diu el pare d’una ainista. És el diumenge, dia de pares i mares. Conversem recolzats a la font baptismal del segle XII de l’església de Sant Serni. Somric. Jo sé que hi ha Déu i me’l trobo quan els joves dels campaments de Caina i Tamarros, els adolescents de les Bordes d’AINA i la mainada de la casa s’agermanen en una rotllana per cantar: Aixeca els ulls, amic meu, Arrels de l’amor, Pessigolles, Fent camí, Pujarem dalt dels cims, Ave Maria... i tota la gavernera del cançoner florida amb 164 cançons. Sento els cants i sento la vida que, com proclama la cançó, és cant i dansa. Gràcies als cants em trobo amb el Déu creador que “vesteix més bellament els pitxers que al rei David amb la capa d’or. Deixa volar lliurement els ocells que alimenta sense que hagin sembrat i segat”. Em fa sentir estimat perquè “quan cantem tots recordarem / el teu gran amor... per poder cantar al cap de tants anys”. Els colonistes d’AINA canten per donar gràcies als cònsols i consellers, al cap de Govern i ministres, als síndics i parlamentaris i a aquelles padrines i padrins que ajuden a fer realitat el lema dels monitors: A l’estiu, cap infant sense colònies. El cant i el regal del cançoner és la cirereta del pastís d’haver compartit la taula del dinar d’un dia de colònies: gràcies per la vostra estimació! Gràcies perquè podem donar-vos gràcies tot cantant.

Un dels mestres escollits pels monitors d’AINA és Xesco Boix

Ho reconec. Soc maldestre per al cant. Mossèn Cinto Verdaguer diu: “No sé cantar, però escric lletres perquè el poble canti.” Rosa d’abril, Sigueu nostre davanter Santcrist de Balaguer, Sortint de vostra ermita... La llista és inacabable. Soc maldestre en el cant i negat per escriure lletres per ser cantades. Tot i això, la convivència d’AINA se sosté amb la columna de la natura i amb la del cant. Des de sempre he portat el cant al cor.

Recordo de la Història de la música d’Aristide Quintilien, un musicògraf del segle III, que deia: “Il n’y a  aucune activité humaine que peut se passer de musique.” Sant Agustí, el bisbe de “la mesura de l’amor és l’amor sense mesura”, al segle IV deia: “Qui canta, resa dues vegades.” Els filòsofs de l’edat antiga escrivien que “el cant no és una simple diversió. El cant és l’alè que ens permet respirar els pulmons de la vida. L’èxit popular del cant rau en els lligams fraternals que es creen des de la transcendència”.

Els mesos d’agost de l’any 1967 al 1975 vaig ser un privilegiat. Feia un intercanvi amb l’abbé Thiercelin de la parròquia de la Trinité. L’organista de l’església de la Trinité era el famós Olivier Messiaen, professor del Conservatoire National Superior de Musique de Paris. La missa major s’omplia de fidels per gaudir de la música del conegut Messiaen. Un parroquià em deia: “He quedat il·luminat després d’escoltar la seva obra Quatour pour  la fin du temps.” Jean Calvin va escriure: “El cant dona sentit a la vida com la flor dona dolcesa i la mel, sabor, sempre que cantem des de la humilitat. Sentim per sentir.”

Un dels mestres escollit pels monitors d’AINA és Xesco Boix. El Xesco, quan cantava, era filòleg, historiador, antropòleg, patriota, teòleg i artista. Amb les seves cançons els infants viuen la vida. A la placeta Xesco Boix, entre les quatre bordes d’AINA, hi ha el vers d’una de les seves cançons: “Si ens deixéssim de romanços / i ens estiméssim com cal / el món seria un paradís terrenal / podria ser un paradís tan llis / podria ser un paradís.” AINA, amb 49 anys, caminant cantant segueix les petjades del Xesco Boix. Un estiu més, el 49è de les Colònies Populars de Canillo al Casal Sant Serni, els monitors creen l’himne de l’estiu enllaçat amb el centre d’interès de l’any. L’himne  Estiu 1976, creació de Rosa Duró, canta: “El cel és blau / hi ha quatre núvols / la casa és vella / ja s’enfonsa. L’arbre al darrere ja s’esfulla / però el camí segueix... La casa es renovarà...” L’himne del 2025, creació  de Carla Flinch i Pol Estany, coreja: “No t’ho pensis més, confia en Doraemon / té la solució... AINA ha parlat, surt al carrer a jugar / els jocs perduraran!”

Celebrem l’Any Jubilar Pelegrins d’Esperança. Els infants de la catequesi de Canillo han obert el taller de cada divendres cantant: “Esperançats anirem caminant / sota un cel ben blau / Joiosos himnes ressonaran / d’amor i de pau.” Els ainistes Estiu 2025 diran cada matí bon dia salmejant: “Esperançats anirem caminant.”