Ainistes, seguim caminant

“Deixem el món una mica millor del que l’hem trobat”, deia el fundador dels boy-scouts, Baden Powell. La promesa dels joves escoltes era el compromís d’aportar un granet de sorra per al canvi social d’un món que patia la crisi de postguerra de la Primera Guerra Mundial. Josep Maria Batista i Roca dugué als països catalans la filosofia de l’escoltisme anglès. Artur Martorell, que liderà el moviment de renovació educatiu europeu en els anys de la Segona República, amb altres pedagogs com Pere Vergés, potencià el moviment de colònies. Cercaven el desenvolupament d’iniciatives que portessin als joves el compromís social. El mossèn Pere Tarrés i Claret, membre actiu de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, sembrà propostes socials que engrescaven els joves a caminar pels senders de la solidaritat des de la llibertat. Gràcies a les petjades d’aquests grans pedagogs, nombrosos joves trobàrem el camí a seguir: el compromís des del voluntariat. El meu gran mestre ha estat mossèn Antoni Batlle. L’inici de la guerra incivil espanyola el sorprengué fent un campament de joves a Àreu, al nostre Pallars. La bona gent d’Àreu el protegí durant els tres anys de persecució a les persones creients. Les més buscades per martiritzar eren les responsables de la pastoral de joventut. He conegut nois que havien fet campaments amb ell, com l’escaldenc Francesc Costa. El Cesc em regalà el llibre dels sermons que havia predicat als campaments. El compromís d’aquests joves mamat en l’esperit de mossèn Batlle els portà, després del franquisme, al món de la política. Jordi Pujol, president, col·locà una placa al paller d’Àreu on mossèn Batlle va estar amagat durant els tres anys de la guerra. Vaig visitar el paller amb el president del Parlament català, en Rigol, vaig fotografiar la placa i, el més emocionant per a mi, vaig entrevistar per al setmanari INFORMACIONS la mestressa de casa que era la nena que cada matí portava el menjar del dia amb el diari al mossèn amagat. El compromís per un món millor de mossèn Batlle portà alguns dels seus joves al sacerdoci, com el meu amic mossèn Bonet, qui fou rector de la Sagrada Família de Gaudí. Jordi Galí coordinà la Miscel·lània d’Homenatge Mossèn Antoni Batlle que varen escriure els qui amb ell foren minyons escoltes (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, a cura d’Albert Manent i Genís Samper, 1992). El pensament i, sobretot, el coratge de mossèn Batlle –un estiu dels anys 40, els falangistes li destruïren tot el campament– han estat el millor ressò de la paraula de Jesús: “Jo soc el camí” per a tots els qui treballem l’educació dels infants i adolescents en el lleure.

El bon Déu volgué que el sobre blau del bisbe Ramon Iglesias amb el nomenament de mossèn de Canillo m’arribés a les Masies de Coll de Nargó. Mossèn Roc Salvia feia campaments en aquell bosquet besat pel riu de Valldarques i ornamentat per l’església preromànica. Un servidor feia d’alumne i d’ajudant. Hi tenia set nens d’Organyà i el Ramon, el meu cosí de Barcelona. Amb mossèn Roc, fill del Poal –jo de Bellcaire–, vaig descobrir el lleure com a eina per sembrar els valors de Jesús de Natzaret, home del terrós com nosaltres. El valor més important és el compromís per a una societat de veritat, de justícia, d’amor i de pau.

El meu gran mestre ha estat mossèn Antoni Batlle

L’obediència al bisbe em duu a Andorra. El fundador de CAMIC, Campament del Molt Il·lustre Consell, Pere Canturri, fou el meu gran mestre sobre l’andorranitat i el treball en equip entre muntanyes. Les monitores i els monitors Neus, Montserrat, Climent, Guillamet, Rosanes, Riberaigua, Jou, etc., amb el seu voluntariat vocacional m’assenyalaren el camí a seguir com a mossèn de Canillo: natura, llacs, muntanyes, himne andorrà, focs de camp i, sobretot, l’estimació als infants. El Pere, com a recompensa d’haver escoltat les explicacions de mossèn Ventura, ens cuinava ous ferrats i carn a la llosa a l’esplanada de Meritxell. El compromís del Pere i del seu equip amb una Andorra que entrava en la modernitat sense tallar amb les arrels m’ha acompanyat durant els 59 anys de mossèn a Canillo.

L’avi Josep, nen en els campaments del CAMIC, inscriu el seu net a les colònies Estiu 2025 Juguem com abans, gaudim com sempre. Em diu: “Del campament CAMIC recordo la vinculació amb la natura, la pertinença a un grup i l’autonomia personal que m’ha acompanyat al llarg de la vida. Sempre m’ha atret el lleure lligat amb el voluntariat. Crec que és bo portar els nostres nets a un lloc on es fa un servei voluntari a la societat andorrana i es cultiven els valors humans. Aquell bé que a mi em feu el CAMIC vull que el faci al meu net i a tots els infants. Per això us dono unes beques perquè les famílies en dificultats també puguin inscriure els fills a AINA”.

Gràcies, Josep. La teva experiència i la teva generositat la faig present als monitors Estiu 2025. Les famílies d’Andorra demanen a AINA educar amb un clar arrelament a Andorra; educar amb el compromís per la convivència entre tots els infants i joves basats en la solidaritat i el perdó; amb la joia de tornar avui tot el que vosaltres heu après de nens a casa, després borda i després campaments, com ho fa l’avi Josep.

Gràcies als monitors voluntaris del GSM (Grup Sardanista Montserrat), agermanat amb AINA des de l’estiu del 1983, per obrir-nos amb els vostres 142 infants i adolescents amb el centre d’interès JOCS DE PAU, per obrir les portes de l’estiu 2025 als 600 ainistes per jugar com abans i gaudir com sempre.